Luci Corneli Cinna (pretor)

(s. II aC) pretor, fill del líder optimat

Luci Corneli Cinna - Lucius Cornelius L. F. N. Cinna (llatí) - (segle II aC) va ser un magistrat romà. Era fill de Lucius Cornelius L. F. L. N. Cinna. Es va casar amb una filla de Pompeu Magne.

Infotaula de personaLuci Corneli Cinna
Nom original(la) Lucius Cornelius Cinna Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma, Militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCinna (família) Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLucius Cornelius Cinna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Corneli Cinna Modifica el valor a Wikidata  i Ànnia (dona de Cinna) Modifica el valor a Wikidata
GermansCornèlia Cinnil·la, Cornèlia Cinnil·la, Marc Pisó i Cinna Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
82 aCproscripció
43 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

De jove es va unir a Lèpid per enderrocar la constitució de Sul·la (78 aC) i després de la derrota i mort de Lèpid a Sardenya es va unir a Perpenna i Quint Sertori a Hispània. El seu cunyat Juli Cèsar, casat amb la seva germana Cornèlia Cinil·la, el va fer tornar de l'exili però com que el seu pare havia estat proscrit per Sul·la, el jove Cinna no podia exercir magistratures curuls, fins que Cèsar, elegit dictador, va anul·lar la norma.

Va ser elegit pretor l'any 44 aC. Ja en aquest temps estava contra Cèsar i va aprovar el seu assassinat, però no es va unir als republicans. Els seus enemics el van intentar assassinar però es van confondre i van matar el poeta Gai Helvi Cinna, tribú de la plebs i partidari de Cèsar, el dia del funeral del dictador. No consta que com a propretor exercís el govern sobre cap província.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Londres: Walton and Maberly, 1861, p. Vol. I, p. 754-755.