Luci Cornifici el Jove

(S'ha redirigit des de: Luci Cornifici el jove)

Luci Cornifici el jove (en llatí: Lucius Cornificius) va ser un militar romà, probablement fill de Luci Cornifici. Formava part de la gens Cornifícia, d'origen plebeu.

Infotaula de personaLuci Cornifici el Jove
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle I aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
35 aC – 35 aC
Juntament amb: Sext Pompeu
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, militar i escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLuci Cornifici Modifica el valor a Wikidata

Era l'acusador de Marc Brut a la cort on van ser jutjats els assassins de Juli Cèsar, en el marc de la Lex Pedia de vi Caesaris interfectoribus.

Després va comandar la flota d’Octavi en la guerra contra Sext Pompeu, i per la seva audàcia i valentia va lliurar aquesta flota d’un gran perill a la costa siciliana l'any 38 aC. Va capturar el vaixell de Demòcares, l’almirall de l’esquadra pompeiana.

Es va distingir també a la campanya del 36 aC. Octavi li va encarregar el comandament de les forces de terra i va desembarcar a Sicília on l'exèrcit, a Tauromenium, es trobaven en greu perill, i en una perillosa marxa va arribar a Mylae i va reunir el seu exèrcit amb el d’Agripa. Com agraïment Octavi li va confiar el consolat l'any següent, el 35 aC. Es considerava amb aquest dret per haver salvat la vida a tants de soldats, i quan sortia de casa seva anava muntat en un elefant. Com altres generals d’August va haver d’invertir part del seu patrimoni en embellir la ciutat de Roma i Cornifici va construir el temple de Diana.

Se li atribueix l’obra Rhetorica ad Herennium, però també podria correspondre a Quint Cornifici el Jove o algú altre.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 858.