Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) va ser cònsol romà l'any 509 aC segons els Fasti, després de l'expulsió dels tarquins de Roma.

Infotaula de personaLuci Juni Brut
Capitoline Brutus Musei Capitolini MC1183.jpg
Bust de Luci Juni Brut situat als Museus Capitolins (Roma).
Nom original(la) L.Iunius M.f. Brutus modifica
Biografia
Naixementsegle VI aC modifica
antiga Roma modifica
Mort509 aC modifica
Silva Arsia (en) Tradueix modifica
Senador romà
valor desconegut – 509 aC
Cònsol romà
509 aC – 509 aC
modifica
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
PeríodeRegne romà i Early Roman Republic (en) Tradueix modifica
Família
FamíliaQ51779737 Tradueix modifica
CònjugeVitellia (en) Tradueix modifica
FillsTit Juni Brut
Tiberi Juni Brut modifica
ParesMarcus Junius Brutus (en) Tradueix modificaTarquinia (en) Tradueix modifica
GermansMarcus Junius Brutus (en) Tradueix modifica

Els orígensModifica

Segons la tradició, Marcus Brutes, que era molt ric, estava casat amb la germana de Tarquini el Superb. Quan va enviudar li van quedar dos fills petits. El fill gran va ser assassinat per ordre de Tarquini que desitjava les seves possessions, mentre que el més jove es va salvar fent-se passar per idiota (i va rebre el sobrenom de Brut, equivalent a idiota). Tarquini es va apoderar també de la seva herència.

L'expulsió dels tarquinsModifica

Un dia Tarquini es va alarmar per un fet inexplicable: va veure una serp que s'arrossegava des de l'altar al palau reial, i va enviar els seus dos fills, Tit i Aruns a consultar a l'oracle de Delfos, i van portar amb ells a Juni Brut. Després de consultar sobre la visió del rei, van preguntar a la Pítia qui regnaria a Roma després de Tarquini i l'oracle va respondre que aquell que primer fes un petó a la seva mare en arribar a Roma. Els dos germans van decidir fer-s'ho a sorts, però Luci Brut va interpretar millor l'oracle i quan va arribar va besar la terra, mare de tots. No va tardar gaire a produir-se el rapte de Lucrècia i Brut va acompanyar al pare d'aquesta a Roma i va ser present al moment de la mort de la noia. En qualitat de tribú celerum, càrrec que exercia i que tenia el mateix valor davant del rei que el càrrec de magister equitum davant del dictador, va revoltar al poble i va aconseguir l'expulsió dels tarquinis. Va ser elegit cònsol als comicis centuriats junt amb Luci Tarquini Col·latí (Lucius Tarquinius Collatinus). Els seus dos propis fills van conspirar contra la República acabada de néixer, (junt amb altres nobles) per restaurar als Tarquinis, i el pare va ordenar la seva execució. Va obligar al seu col·lega Luci Tarquini a renunciar al càrrec, i va ser expulsat de Roma perquè no quedés ningú de la família. Quan Veïs i Tarquínia van voler restablir els tarquinis per la força, Brut va marxar contra aquestes ciutats i al bosc de Silva Àrsia va morir combatent contra Aruns, fill de Tarquni, que també va morir.[1]

Se li va erigir una estàtua al Capitoli, amb l'espasa desembeinada i entre les dels reis, per simbolitzar que era l'heroi que havia expulsat els tarquinis, segons relat de Plutarc a les Vides paral·leles.

Aquest relat té greus dificultats cronològiques, ja que Tarquini se suposa que va regnar durant 25 anys i Brut era un nen quan Tarquini ja era rei, i a l'acabar el regnat Luci Brut tenia dos fills grans. Tampoc és probable que es pogués fer passar per idiota i tanmateix arribés a tribú celerum. Sembla que el nom en llatí antic podia significar idiota, però també era sinònim de Gravis (fort, prudent), i podria ser similar a Severus (sever, auster), o podria també ser equivalent a esclau o esclau revoltat (i suposadament derivaria el seu nom del poble dels brucis, en llatí brutii.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luci Juni Brut
  1. Titus Livi, Ab urbe condita, 2.6-7
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 507-508.