Luci Manli Torquat (pretor)
Luci Manli Torquat (en llatí Lucius Manlius Torquat) va ser un magistrat romà. Era fill de Luci Manli Torquat, cònsol l'any 65 aC.
Nom original | (la) Lucius Manlius Torquatus ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 94 aC ![]() antiga Roma ![]() |
Mort | 46 aC ![]() Hipona ![]() |
Senador romà | |
Governador romà | |
Pretor | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | cap militar, polític, militar ![]() |
Període | República Romana ![]() |
Família | |
Família | Manli Torquat (família) ![]() |
Pares | Luci Manli Torquat ![]() ![]() |
Germans | Manlia (en) ![]() ![]() |
Va estar estretament relacionat amb Ciceró quan aquest va ser pretor l'any 65 aC i cònsol el 63 aC. L'any 62 aC va presentar una segona acusació contra Publi Corneli Sul·la, a qui ara va acusar d'haver estat compromès en les dues conspiracions de Catilina. Sul·la va ser defensada per Hortensi i per Ciceró en un discurs que, per l'eloqüència dels seus defensors i el suport del partit aristocràtic, va obtenir un veredicte absolutori. Torquat, igual que el seu pare, va pertànyer al partit aristocràtic i per tant, es va oposar a Juli Cèsar quan es va iniciar la guerra civil l'any 49 aC.
Va ser pretor aquell any 49 aC i va ser destinat a Alba amb sis cohorts. Però quan va caure Corfinium que s'oposava a Cèsar, va abandonar Alba i els seus soldats es van passar al bàndol contrari. Posteriorment es va unir a Pompeu a Grècia. L'any següent, el 48 aC, se li va confiar tenia el comandament d'Oricum, però es va veure obligat a lliurar la ciutat a Cèsar, que va destituir Torquat. No obstant això, Torquat es va unir immediatament a Pompeu i va lluitar sota ell contra Cèsar a Dirraqui.
Després de la batalla de Farsàlia va anar a Àfrica, i quan el seu partit va ser derrotat l'any 46 aC, va intentar escapar a Hispània juntament amb Quint Cecili Metel Pius Escipió i altres, però va ser fet presoner per Publi Sitti a Hippo Regius i assassinat juntament amb els seus companys.
Torquat estava familiaritzat amb la literatura grega, i Ciceró diu que tenia coneixements sobre moltes matèries. S'expressava amb elegància i força, però no era molt bon orador. Pertanyia a l'escola epicúria, i en va ser un dels seguidors més destacats a Roma. Ciceró el presenta com a defensor d'aquesta escola en el seu diàleg De finibus bonorum et malorum.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1165.