Obre el menú principal

Luci Postumi Albí (en llatí Lucius Postumius A. F. A. N. Albinus) va ser un magistrat romà, fill d'Aule Postumi A. F. L. N. Albí. Formava part de la gens Postúmia, una de les més antigues famílies patrícies romanes. Va ser cònsol dues vegades, l'any 234 aC i el 229 aC.

Infotaula de personaLuci Postumi Albí
The death of the Roman General Postumius at the hands of the Boii.jpg
Biografia
Naixement segle III aC
Mort 215 aC
Causa de mort Decapitació
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

234 aC – 234 aC

  Pretor 

Activitat
Ocupació Oficial, polític i militar
Període Middle Roman Republic Tradueix
Família
Fills Espuri Postumi Albí
Pare Aule Postumi Albí
Modifica les dades a Wikidata

Després de la Primera Guerra Púnica, la república romana va bolcar la seva activitat militar en intentar erradicar la pirateria que assolava el Mar Adriàtic. Darrere d'aquests actes que feien perillar les rutes comercials dels romans hi havia la Reina Teuta, senyora d'Il·líria. Quan els romans van intentar entaular negociacions amb ella mitjançant la tramesa d'ambaixadors, Teuta va donar ordre de matar-los, i això va desembocar en la Primera Guerra Il·líria entre el 229 aC i el 228 aC. Durant la guerra, Luci Postumi Albí i Gneu Fulvi Centumal, al capdavant d'un exèrcit, van aconseguir vèncer els il·liris, van establir una gran part del territori com un protectorat romà i van coronar monarca a Demetri de Faros a fi que controlés la Reina Teuta.

L'any 216 aC va ser nomenat pretor i enviat a la Gàl·lia Cisalpina, i mentre era allí el van nomenar cònsol per tercera vegada pel 215 aC, càrrec que no va arribar a ocupar, ja que els bois el van derrotar al bosc de Litana, a la Gàl·lia Cisalpina, per on passava amb un exèrcit de 25.000 homes, i va morir a la batalla. Els bois li van tallar el cap, i després de revestir-lo d'or, el van dedicar als déus, utilitzant-lo com a vas sagrat.[1]


ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 91.