Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC)

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del segle i aC que va ser cònsol de la República Romana l'any 86 aC. Formava part de la gens Valèria i era de la família dels Flac.

Infotaula de personaLuci Valeri Flac
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort85 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaValeri Flac Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Valeri Flac Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

L'any 86 aC va morir Gai Mari durant el seu setè consolat i Flac va ser nomenat cònsol sufecte per Cinna,[1] que el va enviar a Àsia per resistir a Sul·la i sotmetre a Mitridates VI Eupator. Com a legat el va acompanyar Gai Flavi Fímbria, ja que Flac no tenia experiència militar. Abans de sortir va proposar una llei que cancel·lava les tres quartes parts de tots els deutes.[2]

Com que Flac era avariciós i cruel es va guanyar l'hostilitat de l'exèrcit i molts soldats es van passar al camp de Sul·la i la resta eren partidaris de Fímbria, el seu legat, que amb calculades indulgències, s'havia guanyat el seu favor. A Bizanci un conflicte entre Fímbria i un qüestor va ser sotmès a arbitratge de Flac i aquest va donar la raó al qüestor. Fímbria indignat, va voler tornar a Roma i Flac el va rellevar del servei.[1][3]

Valeri Flac va marxar a Calcedònia i Fímbria va instigar un motí entre els soldats que havien restat a Bizanci. Flac va retornar per castigar a Fímbria però els rebels li van fer front i va haver de fugir, marxant cap a Nicomèdia, i va posar impediments i entrebancs a Fímbria que el perseguia, però aquest els va franquejar, el va matar i el seu cap va ser llençat a la mar i el cos deixat sense sepultar o potser cremat. La majoria d'autors diuen que possiblement va morir l'any 86 aC durant el seu consolat, però Vel·lei Patercul situa la seva mort a començaments del 85 aC.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Vel·lei Patercul. Historia romana II,23,2
  2. Estrabó. Geografia XIII,1,27
  3. Titus Livi. Epítom 82
  4. Apià. Història de Roma XII: Bella Mithridateia 51