Lucio Fulci
Lucio Fulci (Roma, 17 de juny de 1927 - 13 de març de 1996) va ser un director de cinema, guionista i actor italià. Tot i que va treballar en una àmplia gamma de gèneres cinematogràfics al llarg d'una carrera de gairebé cinc dècades, incloses comèdies i espagueti westerns, va obtenir la reputació internacional de director de culte pels seus films de terror i giallo.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juny 1927 Roma |
| Mort | 13 març 1996 (68 anys) Roma |
| Causa de mort | Causes naturals (Diabetis mellitus ) |
| Sepultura | Cimitero Laurentino (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, escriptor, lletrista, actor, guionista, productor de cinema, il·lustrador |
| Activitat | 1948 – |
| Gènere | Spaghetti western, cinema de terror, Commedia all'italiana, cinema gore, comèdia i western |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Lloc web | luciofulci.fr |
         | |
Les seves pel·lícules més destacades inclouen la «trilogia della morte»: Paura nella città dei morti viventi (1980), ...e tu vivrai nel terrore! - L'aldilà (1981) i Quella villa accanto al cimitero (1981), així com Le colt cantarono la morte e fu... tempo di massacro (1966), Una sull'altra (1969), Beatrice Cenci (1969), Una lucertola con la pelle di donna (1971), Non si sevizia un paperino (1972), Zanna Bianca (1973), I Quattro dell'apocalisse (1975), Sette nota a nero (1977), Zombi 2 (1979), Luca il contrabbandiere (1980), Lo squartatore di New York (1982), Murderock - Uccide a passo di danza (1984) i Un gatto nel cervello (1990).[1]
A causa de l'expressivitat de les seves imatges i una narració poc convencional, Lucio Fulci ha estat anomenat «El poeta del macabre»[2][3] pels crítics i estudiosos del gènere en referència a Edgar Allan Poe, l'obra del qual va adaptar lliurement a Black Cat (Gatto nero) (1981). L'alt nivell de violència gràfica present en moltes de les seves pel·lícules, especialment a Zombi 2, ...e tu vivrai nel terrore! - L'aldilà, Luca il contrabbandiere i Lo squartatore di New York, també li ha valgut el sobrenom d'«El padrí del gore».[4]
L'any 2019, es va estrenar el documental Fulci for fake sobre el director italià a partir de fotografies dels seus rodatges i entrevistes a familiars i amistats.[5]
Referències modifica
- ↑ Howarth, Troy (2015). Splintered Visions: Lucio Fulci and his Films. Midnight Marquee Press. page 202.
- ↑ «Lucio Fulci, poeta del macabro (e non solo)». fondazionecsc.it. Centro Sperimentale di Cinematografia Roma, 15-09-2016. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ Père, Olivier. «Lucio Fulci, le poète du macabre». arte.tv. G.E.I.E. Arte, 13-07-2012. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Lucio Fulci: Godfather of Gore». houseofhorrors.com. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2006. [Consulta: 1r juliol 2012].
- ↑ Gonzàlez, Víctor. «Lucio Fulci, zombies i cucs», 26-11-2020. [Consulta: 12 març 2022].