Luci Neraci Marcel

governador de Britània
(S'ha redirigit des de: Lucius Neratius Marcellus)

Luci Neraci Marcel (en llatí Lucius Neratius Marcellus) va ser governador de Britànnia a principis del segle ii.

Infotaula de personaLuci Neraci Marcel
Biografia
Naixementsegle I Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Governador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCorellia Hispulla (en) Tradueix
Domitia Vettilla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Coriel·li Pansa
 ( Corellia Hispulla (en) Tradueix)
Neratius Marcellus (en) Tradueix
 ( Domitia Vettilla (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
PareLucius Neratius Priscus (en) Tradueix i Marcus Hirrius Fronto Neratius Pansa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansNeraci Prisc Modifica el valor a Wikidata

El càrrec li fou encomanat als voltants de l'any 103 com a successor de Tiberius Avidius Quietus. Abans havia estat senador i amic de Plini el jove amb qui va discutir per cartes sobre el Principat. Plini li va demanar a Marcel que anomenés a Suetoni tribú de Britànnia malgrat que pel que sembla, aquest darrer rebutjà l'oferiment. Marcel aconseguí algunes victòries a la província gràcies a acords de patronatge amb cabdills locals, aparentment sense consultar l'exèrcit.

Malgrat tot, hi ha proves de revoltes en el nord de la província durant el seu període com a governador, resultant en una nova delimitació de la frontera a la línia de la via romana coneguda com a Stanegate.[1]

Referències modifica

  1. Der neue Pauly Vol. 8. Darmstadt: WBG Wiss. Buchgesellsch, 2012, p. 844. ISBN 3476014789. 
Càrrecs públics
Precedit per:
Tiberius Avidius Quietus


Governador de Britànnia
101 - 103


Succeït per:
Marcus Appius Bradua
Precedit per:
Luci Noni Calpurni Torquat Asprenes II,
i Marc Anni Libó


Cònsol de l'Imperi Romà
129
amb Publi Juventi Cels Tit


Succeït per:
Quint Fabi Catulí,
i Marc Flavi Àper