Lugalbanda
Lugalbanda anomenat "el Pastor" va ser un rei de Sumer, de la primera dinastia d'Uruk, que per unes inscripcions trobades a Xuruppak es creu que va ser el pare del rei heroi Guilgameix, un heroi humà que va ser divinitzat. La seva historicitat no està comprovada per cap troballa.
| Biografia | |
|---|---|
| Monarca | |
 | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Cònjuge | Ninsun |
| Fills | Guilgameix |
La llista de reis sumeris li dona un mític regnat de 1.200 anys. A la llegenda de Lugalbanda a la cova de la muntanya, el seu predecessor a Uruk, Enmerkar, va mobilitzar l'exèrcit contra Aratta, i Lugalbanda era el seu cap militar.[1] Segons una narració sumèria, Lugalbanda en un moment donat es va desmaiar i semblava que havia de morir. Les seves tropes, al veure l'estat en què es trobava, el van deixar en una cova amb menjar, beure i encens i van seguir camí; quan Lugalbanda es va recuperar. Una llegenda diu que el deu Xamaix, identificat amb Utu, el pare d'Enmerkar, li va donar l'aigua de la vida i el va salvar. Lugalbanda va tenir visions i va demanar ajut; la darrera part de la llegenda es fragmentaria. A Lugalbanda i l'ocell Anzu, semble encara perdut a les muntanyes de Lullubi,però va obtenir l'ajut del ocell gegant Anzud i gràcies a ell va poder reunir-se amb l'exèrcit d'Enmerkar a temps d'assetjar Aratta. Després d'un any d'atacs frustrats Enmerkar va decidir enviar una crida a la deessa Inanna a Uruk, demanant assistència igual com l'havia assistir en construir una muralla contra els amorrites l'any 50 del seu regnat; finalment els voluntaris de Lugalbanda van anar a Uruk i van lliurar la petició a Inanna que va respondre explicant com es podia aconseguir el control d'Aratta i els seus recursos. A les versions sumèries de l'Epopeia de Guilgameix aquest rei s'anomena a si mateix el fill del sagrat Lugalbanda i de Ninsun. En posteriors versions accàdies queda clar que Lugalbanda i la seva esposa Ninsun van ser deïficats i que Guilgameix els considerava no només els seus pares sinó deïtats.[2]
Referències
modifica- ↑ Cassin, Elena (et a.) (comp.). Los imperios del antiguo Oriente I: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1975, p. 109. ISBN 8432301183.
- ↑ Abusch, Tzvi (ed.). Riches Hidden in Secret Places. Winona Lake: Eisenbrauns, 2002, p. 260-261. ISBN 9781575060613.
Enllaços externs
modifica- ETCSL - Textos i traduccions a l'anglès de les llegendes de Lugalbanda (anglès)
- Lloc alternatiu Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine. (anglès)