Luigi Galvani

fisiòleg italià

Luigi Galvani (Bolonya, 9 de setembre de 1737 - 4 de desembre de 1798)[1][2] fou un fisiòleg italià famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els nervis i músculs dels animals.

Infotaula de personaLuigi Galvani
Luigi galvani.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 setembre 1737 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1798 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaArgentina Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bolonya - teologia, medicina (–1759) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióanatomista, professor d'universitat, metge, físic, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGiovanni Aldini Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGiovanni Aldini Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucia Galeazzi Galvani (en) Tradueix (1769–) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10817112 Modifica el valor a Wikidata
Luigi Galvani.

BiografiaModifica

Nascut a Bolonya, estudià allà medicina i més tard fou catedràtic d'anatomia. Descobrí accidentalment que la pota d'una granota es contreia al tocar-la amb un escalpel carregat elèctricament. Son nom segueix associant-se amb l'electricitat en els termes galvanisme, galvanòmetre i galvanització.

Gràcies als seus estudis sobre la relació entre l'electricitat i el sistema nerviós, fets amb experiments amb anques de granota, va poder veure un fenomen nou en observar que en contacte amb dos metalls amb càrrega elèctrica el múscul de la cuixa es contreia, era la primera observació experimental de la relació entre electricitat i moviment animat.[3] Aquest descobriment fou la primera base de la comprensió del corrent elèctric. Però ell l'atribuí erròniament a l'«electricitat animal».

Luigi Galvani publicà De viribus electricitatis in motu musculari commentarius el 1791.

Amb el desenvolupament de la ciència de l’electricitat, va quedar clar que els camps elèctrics eren importants per a l’activitat neural, i potser per a la vida mateixa. Els primers estudis amb animals de Luigi Galvani i el treball posterior de Giovanni Aldini, en què connectava cadàvers humans a bateries elèctriques, van inspirar teories que descrivien el cervell com una xarxa de bateries connectades. I aquesta teoria va tenir influència en Mary Shelley quan va escriure la seva novel·la de 1818 Frankenstein o el Prometeu modern.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Luigi Galvani». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Asimov, Isaac. «Galvani, Luigi». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 169. ISBN 8429270043. 
  3. «Galvani, The Effects of Artificial Electricity on Muscular Motion» (en anglès). British Library. [Consulta: 3 octubre 2021].
  4. Valdés, Julio César López «Del romanticismo y la ficción a la realidad: Dippel, Galvani, Aldini y «el moderno Prometeo». Breve historia del impulso nervioso». Gaceta médica de México, 154, 1, 2018, pàg. 105–110. ISSN: 0016-3813.