Luis Alberto Aguiriano Forniés

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Luis Alberto Aguiriano)

Luis Alberto Aguiriano Forniés (Vitòria, 1 d'abril de 1940 - Vitòria, 23 de juny de 2019) va ser un polític basc, militant del PSE-PSOE i diputat i senador a les Corts Espanyoles per Àlaba.

Plantilla:Infotaula personaLuis Alberto Aguiriano Forniés
Biografia
Naixement1r abril 1940 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 2019 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
11 març 1996 – 18 gener 2000

Circumscripció electoral: Àlaba

Diputat al Congrés dels Diputats
15 juny 1993 – 27 març 1996

Circumscripció electoral: Àlaba

Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1989 – 29 juny 1993

Circumscripció electoral: Àlaba

Diputat al Congrés dels Diputats
15 juliol 1986 – 18 gener 2000
Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Congrés dels Diputats
8 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Àlaba

Senador al Senat espanyol
28 octubre 1982 – 14 juliol 1986
Circumscripció electoral: Àlaba
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Àlaba
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Partit PSOE
Membre de
Família
CònjugeMaría Begoña Arrieta Zubizarreta Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé Antonio Aguiriano Forniés Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Integrant d'una família de tradició socialista que va contribuir a la reorganització del PSOE a la província d'Àlaba al començament dels anys 1950, on el seu pare Fermín i el seu germà gran José Antonio van ser integrants de la primera agrupació socialista alabesa de la post-guerra.

Es va afiliar clandestinament al sindicat socialista Unió General de Treballadors el 1958.[1] Va començar els estudis de Ciències Econòmiques a Barcelona, encara que els finalitzaria a Bilbao. També cursà estudis de publicitat. El 1965 va ser detingut a Bilbao com responsable del Moviment Democràtic de la Facultat de Dret. Després de finalitzar els seus estudis va romandre treballant a Bilbao. Va tornar a Vitòria en 1974, integrant-se en l'activitat del PSOE alabès al maig de 1975, uns mesos abans de la defunció del dictador Francisco Franco. Va ser nomenat representant de l'agrupació socialista alabesa en el comitè nacional del partit.

Durant la Transició Espanyola va ser un dels caps visibles del PSOE alabès. Va ser el candidat del PSOE d'Àlaba al Senat en les Eleccions generals espanyoles de 1977, sent el candidat més votat de la província amb una mica més de 60.000 vots. La seva candidatura encara que oficialment del PSOE, estava integrada en el Front Autonòmic que integrava a socialistes i nacionalistes bascos, recollint vots d'ambdós sectors. Mentre que ell era escollit senador, el seu germà José Antonio era escollit Diputat del Congrés. Després de ser Senador durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979)[2] que va elaborar la Constitució Espanyola de 1978; a les eleccions de 1979 no va sortir reelegit com a senador al no reeditar-se el Front Autonòmic i rebre únicament el vot socialista. Va ser candidat a l'ajuntament de Vitòria pel PSE-PSOE a les primeres eleccions municipals de la democràcia, i fou escollit regidor i exercint com a tinent alcalde de l'ajuntament (1979-1983).

A les Eleccions generals espanyoles de 1982 va tornar a presentar-se al Senat, i novament fou el més votat d'Àlaba, gràcies a l'enorme creixement del vot socialista durant les eleccions de 1982. Després de romandre una legislatura en el Senat (1982-86), a les eleccions generals espanyoles de 1986 passa a presentar-se com candidat al Congrés dels Diputats. Sortí diputat en 1986, i fou reelegit tres cops més, completant quatre legislatures en el Congrés (1986-89), (1989-93), (1993-96) i (1996-2000).[3] Ha estat durant aquests anys membre de l'executiva del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra. De 2000 a 2003 fou assessor del president de la Junta d'Extremadura.

Referències

modifica