Luis Alejandre Sintes
Luis Alejandre Sintes (Maó, 4 de juny de 1941) és un militar menorquí, general de l'exèrcit espanyol. Va ingressar a l'Acadèmia General Militar el 1959. En 1963 va ascendir a tinent i des d'aleshores fins 1972 va formar part de la Brigada d'infanteria lleugera paracaigudista. En 1976 es va graduar a l'Escola d'Estat Major. En 1980 fou ascendit a comandant i de 1984 a 1986 fou professor a l'Escola d'Estat Major.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1941  (82 anys)Maó (Menorca) |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 18 gener 2003 – 25 gener 2004 ← Alfonso Pardo de Santayana y Coloma – José Antonio García González → | |
 Capità general de la Regió Pirinenca | |
| 28 octubre 2000 – 17 gener 2003 ← Rafael de Valenzuela Teresa – Francisco Boyero Delgado → | |
 Director de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo | |
| 1996 – 1997 ← Rafael de Valenzuela Teresa – Fernando López de Olmedo (en)  → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general de ejército (en) (2003–) tinent general (2000–) general de divisió (1998–) general de brigada (1995–) |
| Participà en | |
| 31 juliol 2018 | Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d'Espanya |
Premis | |
També ha estudiat ciències polítiques i cursa actualment el doctorat en la matèria. Entre altres funcions militars, va intervenir en missions de pau amb l'ONU (ONUCA i ONUSAL) a Nicaragua, El Salvador i Guatemala, i va fer de mitjancer entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (Colòmbia).
El 1997 fou nomenat director general del Gabinet Tècnic del ministre de Defensa. El 1998 ascendí a general de Divisió i el 2000 fou nomenat general cap de la Regió Militar Pirenaica.[1] En el 2003 és nomenat Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, però deixà el càrrec el 2004 després del sinistre del Yakolev 42[2] enmig de crítiques als aleshores ministres de defensa Federico Trillo i José Bono.[3] Per aquest motiu se li va obrir un expedient que finalment fou arxivat en 2006.[4]
Ha obtengut múltiples condecoracions entre les quals destaquen les grans creus de la Real y Militar Orde de Sant Hermenegild, del Mèrit Naval amb distintiu Blanc i del Mèrit Militar amb distintiu Blanc, a més del premi de la Real Fundación de Toledo, per contribuir a la protecció i revitalització del patrimoni històric i cultural de la ciutat. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.[5] El 2018 signà un manifest en defensa del general Francisco Franco.[6]
Obres modifica
- La guerra de la Cochinchina, cuando los españoles conquistaron Vietnam (2006)[7]
Referències modifica
- ↑ REAL DECRETO 1801/2000, de 27 de octubre, por el que se nombra General Jefe de la Región Militar Pirenaica al Teniente General del Cuerpo General de las Armas del Ejército de Tierra don Luis Alejandre Sintes.
- ↑ El máximo responsable del Ejército de Tierra se despide del cargo hablando de 'mentiras y deslealtades', El Mundo, 27 de juny de 2004
- ↑ Un ex jefe del Ejército tilda a Bono y Trillo de "trepas, ambiciosos y ególatras", El país, 25 de maig de 2006
- ↑ Defensa archiva los expedientes a dos ex jefes del Ejército, El País, 30 de setembre de 2006
- ↑ [ http://www.caib.es/sites/diaillesbalears/ca/relacio_guardonats-52626/. Relació de Guardonats del Premi Ramon Llull]
- ↑ «Un ex-cap de l'estat major de l'exèrcit espanyol signa el manifest en defensa de Franco». [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ "La palabra 'heroísmo' ha perdido su sentido épico", El País, 23 de juny de 2006