Luis de Madrazo

pintor espanyol

Luis de Madrazo y Kuntz (27 febrer 1825 – 9 febrer 1897) fou un pintor espanyol de retrats i escenes religioses d'una coneguda família d'artistes que incloïa el seu pare José (pintor), i els seus germans Federico (també pintor), Pedro (crític d'art) i Juan (arquitecte).[1] El seu avi polonès Tadeusz Kuntz era també pintor.[2]

Infotaula de personaLuis de Madrazo
Luis de Madrazo (retrato fotográfico).jpg
Biografia
Naixement27 de febrer de 1825
Madrid
Mort9 de febrer de 1897 (71 anys)
Madrid
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat
OcupacióPintor
GènereRetrat
AlumnesPablo Antonio Béjar Novella
Família
CònjugeLuisa de Madrazo y Garreta
PareJosé de Madrazo
GermansFederico de Madrazo, Pedro de Madrazo y Kuntz i Juan de Madrazo y Kuntz
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Madrid, en el si d'una reputada família d'artistes. El seu pare era José de Madrazo y Agosto (1781-1859), i els seus germans eren Frederico de Madrazo y Kuntz (1815-1894) i Pedro de Madrazo y Kuntz (1816-1898).[1] Els seus nebots Raimundo de Madrazo y Garreta (1841-1920) i Ricardo de Madrazo y Garreta (1852-1917) esdevingueren, ambdós, pintors notables. La familia Madrazo ha estat descrita com una de les més importants dinasties de la pintura, que literalment va dominar la pintura del segle XIX a Espanya.[3]

Ell i els seus germans van rebre les seves primeres lliçons d'art a l'estudi del seu pare . Més tard, va entrar al Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. El 1845 trobà ocupació com a il·lustrador per la revista Seminario Pintoresco Español.[4] Diversos anys més tard, va rebre una subvenció que li va facilitar la compleció dels seus estudis a Roma i millorar el seu estil. Inicialment va assistir a l'Accademia di San Luca, posteriorment es matriculà a l'Acadèmia francesa de Roma a la Vil·la Mèdici. Mentre era allà va conèixer Friedrich Overbeck i va venir quedar influenciat pel moviment natzararenista.[4]

Després dels seus estudis a Roma va fer una gira per Europa, vivint breument a París, Munic, Venècia i Berlín. A principis de la dècada de 1890 va instal·larse per un temps a Pompeia amb dos pintors espanyols amics seus. Va retornar a Madrid quan la influència del seu pare i els germans més grans li havien facilitat l'entrada als cercles artístics d'aquella ciutat, generant la creença que el seu èxit era degut enterament a la reputació de la seva família .[2]

Durant aquest període final de la seva vida es va dedicar principalment a l'ensenyament i a pintar retrats de la noblesa. Va rebre el càrrec de Comandant de l'Orde d'Isabel la Catòlica i finalment esdevinguié Director de la "Escuela Superior de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid",[4] essent substituït a la seva mort per Dióscoro Puebla.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Caso, E.D., Les Orientalistes de l'école Espagnole, edició d'ACR, 1997, p. 158
  2. 2,0 2,1 MCN de biografia @ breu Biografías.
  3. Los Madrazo, una familia de artistas: [Exposició], Museo Municipal, 1985 [catálogo de la exposición, tapa del libro]
  4. 4,0 4,1 4,2 Biografia breu @ el Museo del Prado pàgina web.