Lạc Việt
Els Lạc Việt (en xinès tradicional 雒 越; en pinyin Luòyuè) foren un antic poble del que avui és Guangxi, al sud de la Xina, i les planícies del nord del Vietnam, sobretot a l'àrea pantanosa i agrícola del delta del riu Roig.[1] S'associen amb la cultura Đông Sơn de l'edat del bronze de l'Àsia sud-oriental continental,[2] i es creu que són els avantpassats dels Zhuang.[3]
Es creu que el poble Lạc Việt fundà un estat anomenat Văn Lang el 2879 aC.[4][5] Els habitants de Văn Lang van comerciar amb els habitants de les zones més altes de les regions muntanyoses del nord del Vietnam, de l'oest de Guangdong i del nord de Guangxi, fins al 258 aC o el 257 aC, quan Thục Phán, el líder de l'aliança de les tribus Âu Việt, va envair Văn Lang i derrotà el darrer rei Hùng. Va unir els dos regnes, i anomenà la nova nació Âu Lạc; va prendre un títol sinovietnamita de «rei viril pacífic» (en xinès tradicional: 安陽 王; en vietnamita: An Dương Vương).[6]
Referències modifica
- ↑ SarDesai, D.R.. Vietnam, past and present. Boulder, Colo.: Westview Press, 1998. ISBN 9780813334356.
- ↑ Anh Tuấn Hoàng (2007). «People of Lạc Việt», a Silk for Silver: Dutch-Vietnamese Relations, 1637-1700, pàgina 12.
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «https://whc.unesco.org/en/tentativelists/5340» (en anglès). [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ «Ванланга цари — Монархи. Древний Восток — Яндекс. Словари». Arxivat de l'original el 2013-01-28. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ «Вьетнам». [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ Chapuis, Oscar. A history of Vietnam : from Hong Bang to Tu Duc. 1. publ.. Westport, Conn. u.a.: Greenwood Press, 1995. ISBN 9780313296222.