Lent de Stanhope
La lent de Stanhope és un senzill microscopi d'una sola peça inventat per Charles Stanhope (1753-1816. És un cilindre de vidre amb cada extrem corbat cap a l'exterior, dels quals un és més convex que l'altre. La distància focal de l'aparell queda dins del dispositiu de manera que els objectes que s'han d'estudiar es col·loquen a prop o en contacte amb l'extrem menys corbat. És de construcció senzilla i econòmica, i aixó va contribuir a una gran popularitat al segle xix.[1] Va ser molt útil en la pràctica mèdica, per poder examinar materials transparents així com cristalls i fluids.[2]
René Dagron va modificar la lent mantenint un extrem convex per a refractar la llum mentre que va tallar l'altre extrem amb una forma completament plana de manera que quedés just al pla focal de la lent que forma el costat convex.[3] Dagron va fer servir aquesta lent de Stanhope modificada en el muntatge de les imatges microscòpiques incrustades en joies fotogràfiques (o peces de souvenirs) conegudes com a Visors Stanhope.
Una lent rival fou la Lupa Coddington, que era considerada tècnicament de qualitat superior, però també era més cara.[4]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ John Henry Pepper. Scientific Amusements for Young People, 1864, p. 71.
- ↑ Laycock, Thomas «A lecture on clinical observation; its value and nature and the mode and means of practising it [Una conferència sobre observació clínica; el seu valor i naturalesa i la manera i els mitjans de practicar-lo]» (en anglès). London Medical Gazette, 38, 1846, pàg. 142.
- ↑ «The Strad». Arxivat de l'original el 2009-10-09. [Consulta: 13 juliol 2016].
- ↑ King, John. The microscopist's companion (en anglès). Cincinnati: Rickey, Mallory & Company, 1859, p. 21.