Luxació d'espatlla

lesió en la qual el cap de l'húmer s'ha separat de l'articulació de l'espatlla

Una luxació d'espatlla o dislocació d'espatlla és una lesió en la qual el cap de l'húmer s'ha separat de l'articulació de l'espatlla.[1] Els símptomes inclouen dolor d'espatlla i inestabilitat.[1] Les complicacions poden ser, per ordre de freqüència, la tendinopatia del manegot dels rotatoris, la lesió de Hill-Sachs, la lesió de Bankart o la lesió del nervi axil·lar.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaLuxació d'espatlla
Radiografia de l'espatlla esquerra que mostra el cap de l'húmer desplaçat avall (i endavant). modifica
Tipusproblema d'espatlla i luxació Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11NC13.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10S43.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9831 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB31231 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1261802, 395520, 93323 i 823277 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012783 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0037005 Modifica el valor a Wikidata

La luxació de l'espatlla sovint es produeix com a resultat d'una caiguda sobre un braç estès o sobre l'espatlla.[3] El diagnòstic es basa normalment en els símptomes i es confirma mitjançant radiografies.[1] Es classifiquen com a anterior, posterior, inferior i superior, la majoria són anteriors.[1][2]

El tractament és la reducció de la luxació que es pot aconseguir mitjançant diverses tècniques.[2] Aquestes inclouen tracció-contratracció, rotació externa, manipulació escapular i la tècnica de Stimson.[2] Després de la reducció, es recomana de radiografies de comprovació.[2] El braç es pot col·locar en un cabestrell durant unes quantes setmanes.[1] Es pot recomanar la cirurgia en els casos de luxacions recurrents.[1]

No tots els pacients requereixen cirurgia després d'una luxació d'espatlla. Hi ha proves de qualitat moderada que els pacients que reben fisioteràpia després d'una luxació aguda d'espatlla no experimentaran luxacions recurrents.[4] S'ha demostrat que els pacients que no són operats d'una luxació d'espatlla no presenten luxacions recurrents dins dels dos anys següents a la lesió inicial.[4]

Al voltant de l'1,7% de les persones tenen una luxació de l'espatlla al llarg de la seva vida.[3] Constitueixen aproximadament la meitat de les luxacions articulars importants observades a urgències.[2] Els homes es veuen afectats més sovint que les dones.[2] La majoria de luxacions d'espatlla es produeixen a conseqüència de lesions esportives.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Dislocated Shoulder». OrthoInfo - AAOS, October 2007. Arxivat de l'original el 17 June 2017. [Consulta: 13 octubre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Emergency department evaluation and treatment of the shoulder and humerus». Emergency Medicine Clinics of North America, vol. 33, 2, May 2015, pàg. 297–310. DOI: 10.1016/j.emc.2014.12.004. PMID: 25892723.
  3. 3,0 3,1 «Techniques for reduction of anteroinferior shoulder dislocation». Emergency Medicine Australasia, vol. 17, 5–6, 2005, pàg. 463–71. DOI: 10.1111/j.1742-6723.2005.00778.x. PMID: 16302939.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Treatment after traumatic shoulder dislocation: a systematic review with a network meta-analysis». British Journal of Sports Medicine, vol. 52, 23, December 2018, pàg. 1498–1506. DOI: 10.1136/bjsports-2017-098539. PMC: 6241619. PMID: 29936432.