Lydie Salvayre

escriptora francesa

Lydie Salvayre, nascuda Lydie Arjona (1948), és una escriptora d'origen català en llengua francesa, que va guanyar el Premi Goncourt 2014.

Infotaula de personaLydie Salvayre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Lydie Arjona Modifica el valor a Wikidata
5 setembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Autainville (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm2042029 Musicbrainz: 2c34b475-b456-4232-a336-535551681f03 Goodreads author: 179485 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Lydie Salvayre és filla d'una parella de republicans espanyols refugiats al sud de França després de la Guerra Civil espanyola. El seu pare és andalús i sa mare, catalana.[1] La infantesa de Lydie Salvayre va transcórrer a Autariba, prop de Tolosa de Llenguadoc, a l'entorn humil de la colònia de refugiats espanyols. No té el francès com a llengua materna. És per mitjà de la literatura que va descobrir el francès. Després del batxillerat, va estudiar Lletres a la Universitat de Tolosa. El 1969, començà a estudiar medicina. Després d'obtenir els diplomes de Lletres i de Medicina, s'especialitzà en psiquiatria a Marsella, on va exercir diversos anys com a psiquiatra a la clínica de Bouc-Bel-Air.

Lydie Salvayre començà a escriure a finals dels anys 1970. El 5 de novembre de 2014, Salvayre va guanyar el Premi Goncourt, la major recompensa literària francesa, amb la novel·la Pas pleurer, que tracta de la Guerra Civil espanyola i l'exili.[2] La trama transcorre durant els primers temps de la guerra a Catalunya i Mallorca i mescla la veu de l'escriptor Georges Bernanos amb els records reals que la mare de l'autora –Montserrat Monclús Vaqué– li ha transmès.[3][4] L'obra de Salvayre s'ha traduït a vint llengües.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lydie Salvayre