Lymantria monacha

espècie d'insecte

La (Lymantria monacha) és un petit lepidòpter de la família Lymantriidae propi la regió paleàrtica, d'Europa al Japó.[1]

Infotaula d'ésser viuLymantria monacha Modifica el valor a Wikidata

Lymantria monacha
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaErebidae
TribuLymantriini
GènereLymantria
EspècieLymantria monacha Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Phalaena monacha Linnaeus, 1758
  • Liparis monacha (Linnaeus, 1758)
  • Ocneria monacha (Linnaeus, 1758)
  • Porthetria monacha (Linnaeus, 1758)
  • Psilura monacha (Linnaeus, 1758)

Descripció modifica

Les papallones adultes tenen les ales blanques amb cercles negres connectats. Les altres ales són de color marró clar amb franges blanques i punts negres. La femella és més gran i té les ales més allargades. També té un abdomen característic de color grogós amb una cinta negra. Té una envergadura de 4 a 5 cm.[1]

Presenten un marcat dimorfisme sexual. Los mascles tenen una mida menor, colores mas clars i tenen antenes bipinnades molt aparents. Les femelles són una mica més grans, de color més forc, amb el cos i les extremitats més peludes, amb antenes filiformes poc aparents.

L'eruga de la monja és grisa i hirsuta, té línies negres i taques sobre l'esquena.[1] S'alimenta de fulles d'arbres com l'Avet roig, Larix, Abies, Pinus i Pseudotsuga. D'altres gèneres com Quercus, Acer, Betula, Carpinus, Fagus, Fraxinus, Malus, Prunus, Ulmus i altres fruiters poden ser també consumits per aquesta espècie.

Distribució modifica

Europa; zones paleàrtiques de l'Àsia i el Japó[1]

Cicle biològic modifica

MES GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE
ESTAT L L 5L X P D A H L L L L
LLOC Branques Branques Branques Sòl Sòl Aire Branques Branques Branques Branques Branques Branques

Clave:

  • A : Adults.
  • H : Ous.
  • L : Larves o erugues (Poden diferenciar-se fases larvàries mitjançant l'ús de nombres: 1L, 2L, 3L,...nL).
  • P : Crisàlides.
  • D : Diapausa.
  • X : Soterrat o protegit.


Com tots els lepidòpters té un cicle holometàbol, passant per les fases d'ou, larva, crisàlide i adult.

Les femelles adultes realitzen la posta en l'escorça dels arbres als quals parasita l'espècie.

Els Ous fan eclosió a la primavera, les erugues en el seu primer estadi només mengen agulles jóvens, abandonant les agulles produïdes en anys anteriors. En els següents estadis aquestes erugues poden consumir agulles velles, tot i que prefereixen les jóvens.

Entomologia aplicada modifica

Danys modifica

En cas d'una gran infestació d'aquestes erugues, el fullatge es torna escàs i l'àpex de l'arbre es rovella. Els arbres sobreviuen a diverses defoliacions del 50% del seu fullatge, durant anys consecutius, però poden morir després de 4 o 5 anys de defoliacions intenses.[2]

Control modifica

  • Depredadors naturals: aus insectívores i aracnids.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Carter, David. Butterflies and Moths, Dorling Kindersley, pg 271
  2. Bejer, B. 1988. The Nun Moth in European Spruce Forests. In: Dynamics of Forest Insect Populations. Patterns, Causes, Implications. Ed. A.A. Berryman. Universitat de l'estat de Washington. Pullman, Washington. Pag. 211-231.
  • Butterflies and Moths (en anglès). Dorling Kindersley Handbooks, 1992. ISBN 0-7513-2707.