Lyubov Panchenko
Lyubov Mykhailivna Panchenko (ucraïnès: Любо́в Миха́йлівна Па́нченко; 2 de febrer de 1938 - 30 d'abril de 2022) va ser un artista visual i dissenyador de moda ucrainesa.[1] Va ser membre de la Unió de Dones d'Ucraïna.[2] Va pertànyer als Sixtiers, un grup d'artistes dels anys seixanta que van reviure la cultura ucraïnesa durant el desglaç de Khrusxov.[3]
  | |
| Nom original | (uk) Любов |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 febrer 1938 Butxa (Ucraïna) |
| Mort | 30 abril 2022 (84 anys) Kíiv (Ucraïna) |
| Causa de mort | Fam |
| Sepultura | Butxa |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia Ucraïnesa de Premsa (1968–) Mykhailo Boichuk Kyiv State Academy of Decorative-Applied Arts and Design (en)  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Kíiv |
| Ocupació | pintora, brodadora, dissenyadora de moda |
| Membre de | |
| Moviment | Xistdessiàtniki |
Premis
| |
Biografia modifica
Lyubov va néixer el 2 de febrer de 1938 al poble de Yablunka.[4] A finals de la dècada de 1950 es va graduar a l'Escola d'Arts Aplicades de Kíev.[1] Posteriorment, va treballar en un taller de sastreria i alhora va ampliar els seus horitzons de coneixement de l'art, interessant-se pel linogravat. El 1968 va ingressar a la Facultat de Gràfica de l'Acadèmia Ucraïnesa d'Impressió.[1] A la dècada de 1960 es va unir al Club dels Joves Creatius i es va convertir en membre de la seva secció literària, Brama.
Panchenko va treballar a l'Institut Tecnològic de Disseny i Enginyeria com a dissenyadora de moda i a la Casa Republicana de Models. En aquella època, el seu talent brillant va anar creixent: va crear una sèrie d'aquarel·les, models de roba, patrons de brodat, salvapantalles gràfics per a llibres, pintures. Molts dels seus treballs de brodat es van mostrar a la revista "Dona soviètica".[2]
Se sap que va defensar la llengua i la cultura ucraïneses. Va pintar ous de Pasqua de pysanka, va brodar vestits nacionals per agrupacions corals i va recaptar diners per ajudar els presos polítics que compleixen condemnes per "agitació i propaganda antisoviètica".[2] Amb la seva participació, a Kíev es va recuperar la tradició de les nadales kolyadka i els pessebres verteps.[5]
Pantxenko va rebre el premi Vasyl Stus l'any 2001.[6]
A causa de les evidents inspiracions populars ucraïneses en la seva obra, mai va fer-ne una exposició durant l'època soviètica. Va confiar econòmicament en el seu treball de moda i brodat.[5]
Pantxenko va morir a la ciutat de Bucha el 30 d'abril de 2022, a l'edat de 84 anys.[7] Es va informar que va morir de fam causada per la invasió russa d'Ucraïna el 2022.[8][9]
Exposicions modifica
El 2008, el Museu Nacional de Literatura d'Ucraïna va fer l'exposició d'aniversari de Lyubov Panchenko. Un activista dels drets humans i poeta de l'època, va comentar: “Aquestes obres porten clarament el segell del geni. Ella viu al seu món, ens obre aquest món."[1]
El 2014, al Hrushevsky Museum de Kíev va presentar l'exposició "My World!".[10]
Les obres de Pantxenko també s'exposen a les col·leccions privades al Museu dels Sixiers de Kiev.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Карпатські мелодії [виставка акварелей Любові Панченко | КПІ ім. Ігоря Сікорського]». kpi.ua. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 область, Бучанский сайт Буча Киевская. «Любов Панченко – жива легенда української творчості» (en ucraïnès). Бучанський міський сайт. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ «Не під чужу дудку, а під свою – Слово Просвіти» (en ucraïnès). Arxivat de l'original el 29 de desembre 2019. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ «Легенда українського мистецтва з Бучі Любов Панченко стала героїнею арт-гри ➢ Погляд ➢ Новини Києва та Київщини онлайн» (en ucraïnès). Погляд — новини Києва та Київщини онлайн, 03-02-2021. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2021. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ирина Татаренко. «ЛЮБОВ ПАНЧЕНКО: ЇЇ ДУША – У ПОЛОТНАХ» (en ucraïnès). Marie Claire, 01-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-04-27. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ Премія імені Василя Стуса // Міжнародна громадська організація «Український центр Міжнародного ПЕН-клубу»
- ↑ Не зламав КДБ, але не пережила російських окупантів: померла відома художниця Любов Панченко. 30.03.2022, 19:25
- ↑ «Iconic Ukrainian artist who opposed KGB starves to death following Russian occupation». EuroWeekly News, 01-05-2022 [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑ «Extraordinary People». National Review, 02-05-2022 [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑ «Світ Любові Панченко. У Києві відкрито виставку акварелей і декоративних розписів мисткині-шестидесятниці».
Bibliografia modifica
- Любов Панченко: повернення: альбом / передм. Олена Лодзинська, Василь Перевальський, Діана Клочко ; упорядн. Олена Лодзинська, Любов Крупник ; переклад на англ. Ольга Грабар, Соломія Джаман, Олексій Плохотюк ; дизайн Олексій Чекаль. — Київ-Харків: Видавець Олександр Савчук, 2021. — 256 с., 270 іл. — ISBN 978-617-7538-74-4 .