Obre el menú principal

Màrius Foz i Sala (Barcelona, 1929) és un metge català, especialitzat en endocrinologia.

Infotaula de personaMàrius Foz i Sala
Biografia
Naixement 1929 (89/90 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Metge i catedràtic
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona el 1954, on es va doctorar el 1965. El 1973 fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona, que deixà el 1979 quan fou nomenat catedràtic a la Universitat de La Laguna i el 1980 a la UAB. De 1980 a 1986 fou vicerector de centres de la UAB. Entre 1983 i 1999 ha estat cap de servei de medicina interna de l'Hospital Universitari Germans Tries i Pujol de Badalona.

De 1971 a 1973 fou president de la Societat Catalana d'Endocrinologia i Nutrició de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la que també en fou president de 1982 a 1990.[1] Ha estat director de les revistes Endocrinología (1977-1988), òrgan de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, i Medicina clínica (1983-2003). De 1991 a 2001 ha estat president de la Societat Espanyola per a l'estudi de l'Obesitat i de 1992 a 1997 de la Comissió de Medicina i Especialitats relacionades del Consell Català d'Especialitats en Ciències de la Salut (CCECS).

El 1985 fou designat membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1988 membre d'honor de la Societat espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, el 1993 de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el 1998 membre de la Societat Espanyola de Nutrició Bàsica i Aplicada i el 2001 de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat. Endemés, des de 1999 és president del Centre Català de la Nutrició i des del 2000 de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC.

Ha investigat principalment de l'etiopatogènia de les endocrinopaties autoimmunitàries, la de la patologia tiroïdal i la de l'obesitat. Ha estat investigador principal de diversos projectes finançats en relació a l'autoimmunitat i a l'obesitat i ha dirigit 21 tesis doctorals.

GuardonsModifica

ObresModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Oriol Casassas i Simó
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
1982-1990
Succeït per:
Gonçal Lloveras i Vallès