Màxim de Tir

filòsof grec

Màxim de Tir o Màxim Tiri, en llatí Maximus Tyrius, en grec antic Μάξιμος Τύριος, fou un escriptor grec nadiu de Tir, de l'època dels Antonins, al segle II, posterior per tant a un Màxim Retòric mencionat per Plutarc i anterior a un Màxim que menciona Porfiri com una persona present en un banquet donat en honor a Plató a Atenes. La traducció de Jeroni d'Estridó del Chronicon d'Eusebi Escolàstic, text que es va perdre, diu que no és esmentat com a tutor de Marc Aureli mentre que Jordi Sincel·le, que havia llegit el text del Cronicó, diu que va exercir aquesta tutoria junt amb Apol·loni de Calcedònia i Basilides d'Escitòpolis. Aquesta darrera referència podria derivar d'una confusió amb Claudi Màxim.

Infotaula de personaMàxim de Tir
Paris. Gr. 1962, fol. 1r.jpg
Biografia
Naixementsegle II (Gregorià)
Tir
Mortsegle II
Activitat
Camp de treballFilosofia
OcupacióFilòsof i orador
PeríodeImperi Romà
Activitat(Floruit: segle II)
Modifica les dades a Wikidata

Segons Suides, residia a Roma en temps de l'emperador Còmmode i sembla que va estar també a Grècia, Àsia Menor, Xipre i Sicília per algun temps. Esmenta que els àrabs adoraven una pedra quadrangular com emblema del seu déu, i això deixa suposar que també va visitar Aràbia. No se sap la data de la seva mort.

L'única obra de Màxim que es conserva és Διαλέξεις, Dissertationes, o Λόγοι, Sermones, que és una dissertació sobre temes filosòfics, ètics i teològics. A Suides s'esmenten Ὁμήρον κὰ τίς ἡ παῤ αὐτῷ ἀρχαία φιλοσοφία, De Homero et quae sit apud eum antiqua Philosophia, i Εἰ καλῶς Σωκράτης οὐκ ἀπελογήσατο, Rectene Socrates fecerit, quod accusatus non responderit, que serien parts de la primera. Se li atribuí Ἐντάφιος λόγος, Oratio Funebris per Paris el troià, però sense prou base.[1]

ReferènciesModifica

  1. Maximus Tyrius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1000-1001