Mèric
Mèric (en llatí Mericus) fou un cap de mercenaris hispans al servei de Siracusa en el temps que aquesta ciutat era assetjada per Marc Claudi Marcel III (212 aC).
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | mercenari  |
Després de la sortida d'Epícides de Siracusa i la massacre dels oficials que havia deixat amb el comandament, van ser nomenats sis generals o pretors, un dels quals fou Mericus. Però aquest va establir correspondència amb un cap mercenari hispà al servei dels romans i aprofitant que tenia el comandament de l'illa d'Ortígia va acceptar introduir una unitat romana a la fortalesa mercès al qual Marcel es va fer amo de la ciutat.
Mèric va entregar a Marcel el comandament de la ciutat i fou recompensat per la seva traïció amb el dret d'anar al costat del general romà en el seu triomf i rebent una ovació i una corona d'or, a més d'obtenir la ciutadania romana i 500 jugueres de terra.[1]
Referències modifica
- ↑ Mericus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1047