Mèsia Segona
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Mèsia Segona (Moesia Secunda) fou el nom que va agafar la Mèsia Inferior vers el 294 amb la reorganització de Dioclecià.
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Creació | 294 (Gregorià)  | ||
Vers el 250 es va abandonar la Dàcia i les dues Mèsies van quedar separades per una nova província (on es van establir els que van fugir de Dàcia) coneguda per Dàcia Aureliana; vers el 294 Dioclecià va reorganitzar l'administració i les dues Mèsies van passar a ser Mèsia Primera (Moesia Prima) a l'oest i Mèsia Segona (Moesia Secunda) a l'est.
La Mèsia Segona afrontava al nord amb el Danubi; a l'est amb la Dàcia Aureliana; al nord-est amb la nova província d'Escítia (segregada de la Mèsia); al sud-est amb la mar Negra; al sud -est amb la província d'Hemimonto; i al sud-oest amb la província de Tràcia.
Les principals ciutats eren Marcianòpolis, Odessus, Nicòpolis, Abrittus, Durostorum (Silistra), Transmarisca, Sexaginta Prista i Novae. La província disposava de nombroses fortaleses i d'una muralla entre Axiopolis i Tomi. A la província estaven aquarterades la Legio I Italica i la Legio XI Claudia i algunes unitats menors d'infanteria, cavalleria i marina fluvial.