Mètode de Kjeldahl

El Mètode de Kjeldahl o digestió de Kjeldahl, en química analítica, és un mètode per determinar el contingut de nitrogen orgànic d'una substància i que s'engloba en la categoria de mitjans per digestió humida. S'utilitza per estimar el contingut de proteïnes dels aliments. Va ser desenvolupat pel danès Johan Kjeldahl a principi dels anys vuitanta del segle xix i publicat el 1883.[1] El principal inconvenient d'aquest mètode consisteix en la possible valoració de nitrogen no proteic i fins i tot de substàncies tòxiques i sense cap valor nutritiu. Un altre mètode per a mesurar el contingut de nitrogen és el mètode Dumas.

Etapes modifica

El mètode desenvolupat per Kjeldahl consta de tres etapes:

 
Digestió Kjeldahl
 
Destil·lació en el mètode Kjeldahl

Digestió modifica

Conversió del nitrogen (provinent de les proteïnes, per exemple) en ió d'amoni mitjançant un escalfament a una temperatura de 400 °C aproximadament, en un matràs adhoc, el matràs de Kjeldahl, en bloc de digestió amb addició prèvia d'àcid sulfúric i catalitzador (sulfat de coure (II)), que desencadena la conversió del nitrogen de la mostra en amoni.

Destil·lació modifica

Separació per arrossegament amb vapor de l'amoníac i posterior solubilització en una solució àcida de concentració coneguda. En aquesta etapa s'addiciona NaOH a la dissolució d'amoni obtinguda prèviament, generant NH3 i vapor d'aigua. La solubilització posterior en la solució àcida permet la conversió de NH3 a catió amoni, el qual es troba juntament amb l'excés de solució àcida afegida. El NH3 pot recollir-se sobre dos medis: àcid fort en excés e concentració coneguda, o bé, àcid bòric en excés mesurat.

Valoració modifica

Mesura de la quantitat d'àcid neutralitzat per l'amoníac dissolt, el que indica la quantitat de nitrogen present a la mostra inicial. Segons el mètode de recollida en la destil·lació, l'amoni es valora de dues formes:

  • recollida sobre àcid fort en excés mesurat: s'utilitza una base i l'indicador vermell de metil, per exemple
  • recollida sobre àcid bòric en excés mesurat: s'utilitza un àcid i l'indicador de vermell de metil, per exemple.

Referències modifica

  1. Kjeldahl, J. «Neue Methode zur Bestimmung des Stickstoffs in organischen Körpern» (en alemany). Fresenius' Zeitschrift für analytische Chemie, 22, 1, desembre 1883, pàg. 366–382. DOI: 10.1007/BF01338151. ISSN: 0016-1152.