Mélidore et Phrosine

*Mélidore et Phrosine*
	;
Forma musical	òpera
Compositor	Étienne Nicolas Méhul
Llibretista	Antoine-Vincent Arnault
Llengua original	francès
Basat en	mite d'Hero i Leandre ()
Data de publicació	segle XVIII
Gènere	opéra-comique i drame lyrique
Moviment	romanticisme musical
Estrena
Estrena	6 de maig de 1794
Escenari	Théâtre Favart de París,
Director musical	Henri Munten Berton

Mélidore et Phrosine és una òpera (drame lyrique) en tres actes amb música d'Étienne Nicolas Méhul i llibret en francès d'Antoine-Vincent Arnault, basat vagament en el mite d'Hero i Leandre. Es va estrenar al Théâtre Favart de París el 6 de maig de 1794.

Història

Arnault va basar el seu llibret en el poema narratiu Phrosine et Mélidore de Gentil-Bernard. En les seves memòries, descriu les dificultats que va trobar amb la censura revolucionària de l'època. Va sotmetre el llibret al censor Jean-Baptiste Baudrais, qui va jutjar que no hi havia «res innocent en ell». Baudrais explica: «No n'hi ha prou que la teva òpera no estigui en contra nostra, és que ha d'estar a favor. L'esperit de la vostra òpera no és republicà; la moral dels vostres personatges no és republicana; la paraula llibertat! no es pronuncia ni una sola vegada. Necessitem que la vostra òpera harmonitzi amb les nostres institucions.»

Afortunadament, Arnault va rebre el suport de l'escriptor Gabriel-Marie Legouvé, qui va afegir algunes línies al llibret, perquè contingués suficients referències a la llibertat i acontentés a Baudrais. Per llavors, Méhul i Arnault van compondre i van produir ràpidament l'òpera Horatius Coclès, molt més marcada políticament, per millorar la seva reputació davant la censura, la qual cosa va facilitar que els permetessin estrenar Mélidore et Phrosine.

Personatges

Personatge	Tessitura	Repartiment de l'estrena, 6 de maig de 1794Director: Henri Munten Berton
Mélidore	Haute-contre
Phrosine	soprano	Jeanne-Charlotte Saint-Aubin
Jule	tenor	Jean-Pierre Solié
Aimar	baríton
Camperols, mariners,...	Cor

Enregistraments

Méhul: Overtures. Stefan Sanderling. Orchestre de Bretagne. 2003. ASV. CDDCA1140^[1]

Referències

↑ «Dades de l'enregistrament» (en castellà). Presto Classical. [Consulta: 10 desembre 2016].

[1] «Dades de l'enregistrament» (en castellà). Presto Classical. [Consulta: 10 desembre 2016].

[1]