Mínias
Segons la mitologia grega, Mínias fou un heroi, fill de Crises i de Crisogenia (o, segons altres, de Posidó i de Cal·lírroe). És l'epònim dels Minies, nom que portaven els habitants d'una regió de Beòcia en temps d'Homer.
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec ésser humà possiblement fictici |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Clytodora (en)  i Tritogeneia (en) |
| Mare | Hermippe (en) |
| Pare | Orchomenus (en) , Posidó i Chryses (en) |
| Fills | Leucippe (en) , Orcomen, Persephone (en) , Alcàtoe, Arsinoe (en) , Elara, Clymene, Atamant i Periclymene (en) |
| Altres | |
| Càrrec | king of Orcomenus (en) |
Mínias era molt ric, i entre els grecs tenia fama de ser el primer que va voler acumular un tresor. Natural de Tessàlia, emigrà a la Beòcia i allà fundà la ciutat d'Orcomen, sobre la qual regnà.
Casat amb Eurianassa, filla d'Hiperfant, va tenir nombrosos fills. El seu fill gran i el que el succeí en el tron és Orcomen. També tingué a Elara, mare del gegant Tici, fill de Zeus, Aretírea, mare de Fliant, que el tingué amb Dionís i Clímene, que es casà amb Fílac i que va ser l'àvia de Jàson. Va tenir també tres filles anomenades Alcítoe, Leucipe i Leucònoe que, conjuntament, són denominades les Miníades.[1]
Referències Modifica
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 366. ISBN 9788496061972.
Bibliografia Modifica
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 150. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461