Mínias
Segons la mitologia grega, Mínias fou un heroi, fill de Crises i de Crisogenia (o, segons altres, de Posidó i de Cal·lírroe). És l'epònim dels Minies, nom que portaven els habitants d'una regió de Beòcia en temps d'Homer.
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Cònjuge | Clitodora (esposa de Mínias) i Tritogènia |
Mare | Hermipe |
Pare | Orcomen (fill de Zeus), Posidó i Crises (fill de Posidó) |
Fills | Leucipe (filla de Mínias), Orcomen, Persèfone (filla de Mínias), Alcàtoe, Arsínoe (filla de Mínias), Elara, Clímene (filla de Mínias), Atamant i Periclímene |
Altres | |
Càrrec | Rei d'Orcomen |
Mínias era molt ric, i entre els grecs tenia fama de ser el primer que va voler acumular un tresor. Natural de Tessàlia, emigrà a la Beòcia i allà fundà la ciutat d'Orcomen, sobre la qual regnà.
Casat amb Eurianassa, filla d'Hiperfant, va tenir nombrosos fills. El seu fill gran i el que el succeí en el tron és Orcomen. També tingué a Elara, mare del gegant Tici, fill de Zeus, Aretírea, mare de Fliant, que el tingué amb Dionís i Clímene, que es casà amb Fílac i que va ser l'àvia de Jàson. Va tenir també tres filles anomenades Alcítoe, Leucipe i Leucònoe que, conjuntament, són denominades les Miníades.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 366. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 150. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461