Múcia Tèrcia (Mucia Tertia, segle I aC) va ser una dama romana de finals del període republicà. Era la tercera filla de l'orador i polític Quint Muci Escèvola (cònsol el 95 aC), i de Lèlia, filla de Gai Leli Sapiens. Era cosina de Quint Cecili Metel Celer que va ser cònsol l'any 60 aC, i de Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC).

Infotaula de personaMúcia Tèrcia
Nom original(la) Mucia tertia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement95 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort31 aC Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMucii Scaevolae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarc Emili Escaure
Gneu Pompeu Magne Modifica el valor a Wikidata
ParellaJuli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
FillsGneu Pompeu
 ( Gneu Pompeu Magne)
Pompeia
 ( Gneu Pompeu Magne)
Sext Pompeu Pius
 ( Gneu Pompeu Magne)
Marc Emili Escaure (pompeià)
 ( Marc Emili Escaure) Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Muci Escèvola Modifica el valor a Wikidata  i Licinia Crassa Modifica el valor a Wikidata
GermansQuint Cecili Metel Cèler i Quint Cecili Metel Nepot Modifica el valor a Wikidata

va ser la tercera esposa de Pompeu Magne, al qual va donar dos fills, Gneu i Sext Pompeu, i una filla, Pompeia.

Múcia havia estat casada abans amb el fill de Gai Mari, mort durant la guerra civil contra Sul·la. Pompeu es va divorciar d'ella quan va tornar de la guerra contra Mitridates VI Eupator (61 aC) acusant-la d'adulteri (es creu que va ser seduïda per Cèsar). Múcia es va tornar a casar, amb Marc Emili Escaure, fillastre del dictador Sul·la, amb qui va ser mare d'un altre fill, Marc Emili Escaure el jove, que més tard va donar suport al seu germanastre Sext Pompeu en el seu enfrontament amb Octavi.[1] L'any 39 aC va anar a Sicília per fer de mediadora entre el seu fill Sext i August. Encara vivia al temps de la batalla d'Àccium (31 aC). August la va tractar sempre amb gran respecte.

Referències modifica

  1. Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther. The Oxford Classical Dictionary (en anglès). OUP Oxford, 2012, p. 22. ISBN 0199545561.