Música industrial marcial
La música industrial marcial és un subgènere de la música industrial sorgit a la dècada del 1980[1] que es caracteritza per sonar com "uns obscurs collages ampul·losos que mostren normalment diversos mostreigs de marxes militars, sorolls de batalles o discursos orientats a la guerra". És un estil de música que sol ser utilitzat com a vehicle de missatges feixistes sovint críptics.[2] L'ús freqüent de simbolisme neofeixista per part de grups del gènere ha provocat controvèrsies.[3]
| Creació | dècada del 1980  |
|---|---|
| Part de | música postindustrial |
Un conegut grup que ha practicat aquest estil musical és Laibach.[4]
Referències modifica
- ↑ Fringeli, Christoph «From Subculture to Hegemony: Transversal Strategies of the New Right in Neofolk and Martial Industrial». Datacide, 2011.
- ↑ Shekhovtsov, Anton «Apoliteic music: Neo-Folk, Martial Industrial and “metapolitical fascism». Patterns of Prejudice, 43, 5, desembre 2009, pàg. 431–457. DOI: 10.1080/00313220903338990.
- ↑ Grant, P. «From Brel to Black Metal: The First World War in Popular Music and Music Videos». A: D. Cohen i D. Higbee. Teaching Representations of the First World War. Estats Units d'Amèrica: Modern Language Association, 2017, p. 285. ISBN 9781603293044.
- ↑ Bell, Simon «Laibach and the NSK: Aestheticising the East/West Nexus in Post-Totalitarian Europe». Култура/Culture, 3, 4, 2013, pàg. 106.