Mañaria
Mañaria és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Duranguesat. Limita al nord amb Izurtza; al sud-oest amb Dima i a l'est amb Abadiño.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Basc | ||||
| Província | Biscaia | ||||
| Comarcas | Duranguesat  | ||||
| Capital | Mañaria | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 533 (2023) (30,06 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | basc (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 17,73 km² | ||||
| Altitud | 259 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Ainara Otxotorena Iriarte | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 48212 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 48059 | ||||
| Lloc web | manaria.org | ||||
Hidrografia modifica
La vall la forma el riu Mañaria que es forma en els vessants de les muntanyes que l'envolten i discorre fins a desembocar a l'Ibaizabal a Durango. Hi ha multitud de petits rierols que baixen de les forests així com deus, alguns d'ells d'aigües minerals ferruginoses com les de Marco Arbina i sulfuroses com les de Igüengana.
Orografia modifica
Entre els gegantescs blocs calcaris que conformen la serra d'Amboto i Aramotz, amb escarpades vessants que impedeixen l'aprofitament del sòl, només el 3% són terres llaurades, i altures que ronden els 1000 m. La característica de la pedra que componen les forests ha donat lloc a una gran activitat minera, en forma de pedreres, l'explotació de les quals aquesta posant en dubte la mateixa viabilitat el municipi.
Economia modifica
L'economia del municipi aquesta basada en l'explotació minera i en la indústria. El sector primari està representant fonamentalment, més que gens per l'impacte visual, per les explotacions mineres de pedra calcària i marbre a cel obert que constituïx la base econòmica del municipi. Les petites explotacions agrícoles i ramaderes es fan en actitud d'explotació familiar complementària, els seus productes es comercialitzen en els mercats de la comarca. Històricament ha posseït explotacions mineres, a més del marbre s'ha explotat ocre, llapis i ferro. El sector secundari aquesta centrat en la transformació metalúrgica i les seves indústries se situen en la part baixa de la vall. Molts habitants dels caserius té com treball principal l'industrial, bé en fàbriques situades en el municipi o en la comarca. El sector de serveis és molt reduït. La próximidad de Durango i Bilbao fa que els serveis es donin en aquests municipis.
Història modifica
Com en totes la anteiglesias els seus orígens es perden en el temps i es confonen amb els de la Terra Plana de Biscaia. Hi ha ressenyes prehistòriques en jaciments magdalenians i neolítics com les coves de Silibranka, kobazar o atxuri. També s'ha trobat un vas litúrgic visigot del segle vi. Va formar part de la Merindad de Durango i ocupava el seient i vot nombre 4 en les Juntes de Gerendiaga. Compte amb casa blasonades que donen testimoniatge de la seva presència històrica. Se sap que l'església va ser ampliada en el segle xvi i que per a entionces ja tenia fama d'antiga. De les seves pedreres es van extreure en 1751 22 columnes de marbre per a la capella del Palau Reial de Madrid.
La característica ubicació de Mañaria ha fet que la seva població s'hagi mantingut estable en el temps. L'emigració a la propera capçalera comarcal i la immigració d'algun romàntic a la recerca d'entorns rurals propers a les ciutats l'ha mantingut entorn de les 400 ànimes.
Personatges il·lustres modifica
- Ebaristo Bustintza "Kirikiño" (1866-1929), escriptor en euskera
- Errose Bustintza (1899-1953), escriptor
- Julian Gorospe (1960-), ciclista
- Unai Uribarri (1978-), músic
Referències modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mañaria |