Madeleine de Boisguillaume

model d'art francesa i actriu

Madeleine –o Madelon– de Boisguillaume, de nom veritable Louise Hortense Boisguillaume (París, 1873Montoire, 1944), va fer de model per a diversos quadres de Ramon Cases, Santiago Rusiñol, Toulouse-Lautrec...

Infotaula de personaMadeleine de Boisguillaume
Casas asidua.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1873 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort1944 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Activitat
OcupacióModel d'art, actriu, model i cosidora Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaEdouard Dujardin Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era filla d’un comerciant de teixits, que va morir aviat, quan ella tenia dotze anys. Per guanyar-se la vida, més enllà del seu ofici de modista o cosidora, feia de model per a pintors. Va tenir un fill amb l’escriptor Edouard Dujardin i més endavant, després d’una vida atzarosa, es va casar amb el pintor i il·lustrador René Lelong, amb qui tingué una filla, Cécile.[1][2]

Trajectòria com a modelModifica

Com explica Miquel Utrillo, company de Casas i Rusiñol a Paris, Boisguillaume començà fent de model per a Henri de Toulouse-Lautrec, per al quadre Fille à la fourrure (1891).[3] Però alhora ja posava també per a Rusiñol i Casas durant l’hivern del 1890-1891, i, així, apareix en els seus quadres Jalousie i Concurrent del Moulin de la Galette, de Casas, i Els cavallets, de Rusiñol, una obra que el pintor mantingué sempre dins de la seva col·lecció particular.[1]

Però potser el quadre més conegut en què apareix és Madeleine, de Casas (1892, Montserrat), que la mostra asseguda en una taula del bar Le Moulin de la Galette, que tots plegats freqüentaven, amb una mirada fatigada i melangiosa. Altres quadres de Ramon Casas en què apareix Madeleine com a figura principal són Abans del bany, que s'hauria de datar entre 1892 i 1894, i Noia decadent, que s'havia anomenat tot sovint amb el títol inapropiat de Després del ball, tots dos actualment al Museu de Montserrat. I de Santiago Rusiñol: Grand Bal (1891, Col·lecció Masaveu).[1]   

Altres artistes la pintaren també més endavant: Charles Leandre i Alfons Mucha per a la publicitat dels papers de fumar JOB, i René Lelong per il·lustrar les publicacions d'Ollendorf.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Palau-Ribes O’Callaghan, Mercedes [Amb la col·laboració de Josep de C. Laplana] «La model Madeleine Boisguillaume en tres obres de Casas del MDM». Propileu, 5 [Abadia de Montserrat], 2009, pàg. 18-20.
  2. Flaquer, Blanca. «La Madeleine de Ramon Casas». RTVE, 10-12-2013. [Consulta: gener 2020].
  3. Utrillo, Miquel. Història anecdòtica del Cau Ferrat. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1989, p. 115. 
  4. «Història d'una model dels papers de fumar JOB». El Punt Avui, 02-09-2011.