Magònides

Els magònides foren la dinastia reial més important de la història de Cartago. Regnaren del segle vi aC a començament del segle iv aC, i prenen el seu nom del fundador del llinatge, Magó.

Malgrat que no hi ha consens absolut que Cartago fos governada per reis, la major part d'autors sí que accepten el títol de rei per aquesta dinastia, que és la primera que es coneix més enllà del probablement mitològic rei Malc. Sí que sembla cert, però, que el poder que tenien distava molt de ser el d'un monarca absolut, i se situava en un punt intermedi cap a la monarquia parlamentària.

Segons Picard (fr), la llista de reis és la següent:^[1]

Magó I (c. 550-530 aC)
Hasdrúbal I, fill (o bé net)^[2] de Magó I (c. 530-510 aC)
Hamílcar I, nebot (o germà)^[2] d'Hasdrúbal (c. 510-490 aC)
Hannó I, fill d'Hamílcar I (c. 480-440 aC)
Hanníbal I, nebot d'Hannó I (c. 440-406 aC)
Himilcó I, fill (o net)^[2] d'Hannó I (c. 406-396 aC)
Magó II, de parentiu desconegut, potser besnet d'Hasdrúbal I^[2] (c. 396-375 aC)

Segons Geus (de), les relacions de parentiu entre els magònides són les següents:^[2]

Hasdrúbal

Safó

Giscó

Hannó

Himilcó

Fill

Hanníbal

Hannó

Magó

Himilcó

Referències

↑ Picard, Gilbert Charles; Picard, Colette. The Life and Death of Carthage. Nova York: Sidgwick and Jackson, 1968, p. 5-14.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Geus, Klaus. Prosopographie der literarisch bezeugten Karthager. Leuven: Peeters, 1994, p. 266 (Orientalia Lovaniensia Analecta, 59 = Studia Phoenicia, 13).

Viccionari

[1] Picard, Gilbert Charles; Picard, Colette. The Life and Death of Carthage. Nova York: Sidgwick and Jackson, 1968, p. 5-14.

[Geus-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Geus, Klaus. Prosopographie der literarisch bezeugten Karthager. Leuven: Peeters, 1994, p. 266 (Orientalia Lovaniensia Analecta, 59 = Studia Phoenicia, 13).

[1]

[2]