Magatzems Jorba
Els Magatzems Jorba, també anomenats Can Jorba, és un edifici comercial situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel cantonada amb el carrer de Santa Anna de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici comercial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1926 | construcció, Arquitecte: Arnau Calvet i Peyronill | |||
| 1932 | ampliació, Arquitecte: Arnau Calvet i Peyronill | |||
| 1964 | reforma, Arquitecte: Francesc Bassó i Birulés | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art monumental arquitectura art déco | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinguda Portal de l'Àngel, 19-21 i Santa Anna, 30-32 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 830 | |||
Història modifica
Des del 1911, l'empresa familiar manresana Indústries i Magatzems Jorba SA, fundada per Pere Jorba i Gassó,[2] tenia una sucursal al carrer del Call de Barcelona (vegeu casa Pau Soler i Trenchs),[3] el responsable de la qual era el seu fill Joan Jorba i Rius.[3] El seu Palacio Comercial va obrir el 25 d'octubre del 1926[4] i inicialment ocupava el solar del palau del baró de Ribelles a l'avinguda del Portal de l'Àngel, 19 (abans plaça de Santa Anna, 8-8 bis)[5] i la finca del carrer de Santa Anna, 30 bis.[6]
Projectat per l'arquitecte Arnald Calvet i Peyronill amb una estètica classicista inspirada en les galeries Lafayette de París,[3] l'edifici va guanyar el concurs d'edificis artístics de l'any 1927. L'artista Lluís Faulí va fer el grup escultòric de la façana principal, on es llegeix el lema de l'empresa: Labor omnia vincit (El treball tot ho venç).[7] Amb una estructura de formigó armat i pilars d'acer,[4][3] tenia un nucli central amb una escala imperial i quatre ascensors que la flanquejaven,[4] i al costat, dos celoberts coberts per claraboies de vidre de forma cupular, desaparegudes en la reforma del 1964. L'entrada de mercaderies es feia per la porta del carrer de Santa Anna, mitjançant un muntacàrregues.[4][3]
El 24 d'octubre del 1932,[3] poc abans de l'incendi del seu principal competidor, El Siglo de la Rambla, els magatzems van ser ampliats amb el solar de les finques de l'avinguda del Portal de l'Àngel, 21 (abans plaça de Santa Anna, 9) i el carrer de Santa Anna, 32 (vegeu Casa Farguell i Casa Terré). El mateix arquitecte va erigir una cúpula a la cantonada, on va traslladar l'entrada principal, protegida amb una gran marquesina.[7][3] El nou establiment va ser el primer edifici comercial de l'Estat amb escales mecàniques,[7] i oferia serveis paral·lels a la venda d'articles: estafeta de correus, agència de viatges, guarderia per als nens (amb un parc que tenia un petit zoològic), etc. Amb una gran visió de futur, Joan Jorba va introduir tècniques de fidelització de la clientela femenina com cursos de costura, cuina, labors d'agulla, punt de creu, etc. També va potenciar la cultura fent exposicions de pintura, patrocinant una coral i concursos de castells.[3]
El maig del 1963, la societat Magatzems Jorba SA va ser adquirida per la madrilenya Galerías Preciados,[3] amb l'objectiu de competir amb El Corte Inglés de la Plaça de Catalunya, obert un any abans.[3] El 17 de juliol del 1964, els magatzems van tancar per a la seva reforma, projectada per l'arquitecte Francesc Bassó i Birulés (1921-2017) i que va suposar la conversió de l'esplèndida terrassa en una cinquena planta, on s'instal·larien les oficines, una sala de conferències, teatre, sala de projeccions, etc., tot coronat amb una moderna cafeteria amb jardí.[8]
El 5 de desembre del 1964, van obrir de nou com a Jorba Preciados, nom que van mantenir fins al 1981, quan Rumasa va comprar Galerías Preciados.[3] Després de diversos canvis de propietari, l'empresa va fer suspensió de pagaments, per la qual cosa van tancar el 1992.[3] Van romandre així durant uns anys (es va parlar d'instal·lar-hi la gran biblioteca de la ciutat), fins que el 1995 van passar a mans d'El Corte Inglés,[9] que va adaptar-los per a instal·lar-hi una sucursal destinada als joves, amb productes audiovisuals, llibres, roba, etc., oberta aquell mateix any.[3]
Dintre de la política de desprendre's de les sucursals menys rendibles començada el 2019,[10] El Corte Inglés va vendre els magatzems a l'empresa Redevco Iberian Ventures, una joint venture de Redevco i Ares, que l'octubre del 2022 va anunciar que hi invertiria 200 milions d'euros per a transformar-los en un edifici comercial i d'oficines de lloguer.[11][10]
Referències modifica
- ↑ «Antics Magatzems Jorba (ara El Corte Inglés)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Almacenes Jorba de Barcelona. Historia». Historia de Barcelona. La historia a través de sus calles, personajes y acontecimientos importantes (blog). David Minguillon Martín, 30-10-2020.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Almacenes Jorba de Barcelona». Barcelona Memory (blog).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 La Vanguardia, 22-10-1926, p. 10.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 521.
- ↑ «Industrias y almacenes Jorba SA (cartell)». todocoleccion.net, 1928.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Escamilla, David; Vallejo, Mercè. La Barcelona del Vent. Ediciones Robinbook, 2008-02-28, p. 188. ISBN 978-84-936014-0-9.
- ↑ «Jorba Preciados inicia obras para su reforma total». La Vanguardia, 16-07-1964.
- ↑ Wirth, Rafael «Can Jorba puso nombre a una época del comercio». La Vanguardia, 28-05-1995.
- ↑ 10,0 10,1 «L’emblemàtic edifici del Portal de l’Àngel deixa de ser d’El Corte Inglés». TotBarcelona, 17-10-2022. [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ «Redevco Iberian Ventures adquiere el edificio de El Corte Inglés en Portal de l'Àngel de Barcelona». Europa Press, 17-10-2022. [Consulta: 14 novembre 2022].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magatzems Jorba |
- «Can Jorba». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Edifici del Portal de l’Àngel». Arxiu fotogràfic de la Casa Jorba. memoria.cat.