Magnari
Magnari (Magnarius o Magharius) fou comte de Narbona documentat el 791. Com que la carta l'esmenta com Magnarius comes Narbonae i el lloc d'on eren comtes no s'assenyalava en aquell temps, alguns historiadors consideren el document apòcrif i no l'inclouen a la llista de comtes. Hauria succeït a Miló de Narbona en una data desconeguda, posterior al 782, últim any en què Miló està documentat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VIII  |
| Mort | valor desconegut |
| Vescomte de Narbona | |
| 790 – 800 – Esturmió → | |
En aquest any 791 estableix una delimitació de límits de la vila de Caunes (avui Caunes-Minervois)[1]
Per la mateixa època s'esmenta un comes Theodorici que hauria de ser un comte palatí designat "missi dominici". Se l'identificaria amb Teodoric parent de Carlemany esmentat el 782 als Annals Reials, quan va aixecar un exèrcit de ripuaris per combatre els saxons revoltats; el 791 apareix dirigint un contingent de frisons contra els àvars; el 793 dirigia un exèrcit que creuava Frísia quan fou interceptat pel saxons lliurant-se una batalla a la vora del Weser en la que va morir i les seves forces foren destruïdes.[2] Difícilment doncs podria ser comte de Narbona, però podria ser el comte Teodoric d'Autun esmentat des del 742. Un altre comes documentat és Haimric (Haimricus) personatge que es diu que havia estat presoner dels sarraïns bastant de temps però encara que se l'assenyala com a comes no hi ha cap prova que el faci comte de Narbona.
El seu possible successor fou Esturmió (Sturmion) que encara que esmentat el 834 es diu que va rebre el rescripte de Lluís el Pietós quan aquest era encara només rei d'Aquitània; Esturmió hauria estat comte de vers el 793 a fins prop del 800.
Notes modifica
- ↑ Conditiones sacramentorum as quas ex ordinationem magnario comis de Narbona vel de judices Arasolario, Deoavio, vel aliorum [bonorum hominum] [qui subter subscripturi vel signa factores sunt, id est] Vincila clericus, Lubicinus, Anterus, Teuperitus, Teudericus, Sisenandus, Ganilo, Primiselus et Baronta [quos causa fecit esse presentes, jurare debeant] testes prolati ab Aniano abbate cum monachis suis deserviantibus Sancti Johannis exequariensis vel Sancti Petri et Sancti Pauli monasteriis, quos edificabit supradictus Anianus cum fratribus suis suber ribo Argentodublo, in villa Caunense, quam ab antiquo dicebatur Bufintis, quam perdonabit rex Carolus ad ipso abbate cum fratribus suis praedicti. In quam testes ostenderunt coram vicedomino a Magnario comite de Narbona misso terminos villae Caunensis et adjacentiarum ejus; juraveruntque inprimis per Deum Patrem omnipotentem et Jesum Christum filium ejus, Sanctumque Spiritum, Trinitatem unum et verum Deum, et per reliquias S. Jendesii [Genesii] martyris Christi, cujus ecclesia sita est in supradicta villa Bufintis, ipsam villam eosdem habuisse limites tempore Gotorum, Milonemque comitem eos eodem modo dirimisse et Karolum regem firmasse, quos habent, jurant. Datum nonas decembres, anno XXIIII regnante Karolo rege Francorum et Longobardorum et patricio Romanorum. Signum Vincilani clerico. Signum Grulo. Signum Teugilo. Arasolarius subscripsi. Gundesindus subscripsi, etc.
- ↑ Bernhard W. Scholz, Carolingian Chronicles, 1970
Bibliografia modifica
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
- Bulletin de la Commission archéologique de Narbonne (1877)