Mahmud ibn Màlik-Xah

sultà seljúcida
(S'ha redirigit des de: Mahmud I ibn Màlik-Xah)

Nàssir-ad-Din Mahmud I ibn Màlik-Xah fou sultà seljúcida (1092–1093).

Infotaula de personaMahmud ibn Màlik-Xah
Gold dinar of the Seljuk sultan Mahmud I, minted at Isfahan in 1093 or 1094.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1088 Modifica el valor a Wikidata
Mortnovembre 1094 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (5/6 anys)
Isfahan Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Verola Modifica el valor a Wikidata)
Sultà seljúcida
19 novembre 1092 – 1094
← Màlik-Xah IBarkyaruq → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSoldà Modifica el valor a Wikidata
ParesMàlik-Xah I Modifica el valor a Wikidata  i Turkan Khatun Modifica el valor a Wikidata
GermansBarkyaruq, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Àhmad Sanjar i Isma Khatun Modifica el valor a Wikidata

A la mort de Màlik-Xah (novembre de 1092) el va succeir el seu fill gran Abu-l-Mudhàffar Barkyaruq, de 13 anys, però la darrera esposa de Màlik-Xah, Turkan Khatun, amb el suport del visir Marzuban ibn Khusraw Firuz Shirazi ibn Darust Tadj al-Mulk Abu l-Ghanaim conegut com a "Mustawfi" va proclamar a Bagdad al fill que havia tingut amb el sultà, Mahmud, de només 4 anys.

Arslan Arghun, germà de Màlik-Xah, es va apoderar del Khurasan i Balkh i un altre germà, Tutush, es va fer independent a Damasc, al mateix temps que Aq-Súnqur s'independitzava a Alep i diversos governadors del Diyar Bakr seguien el seu exemple (com a Arzan, Isird i altres llocs). Ismail ibn Yakuti ibn Dawud, oncle matern de Barkyaruq i cosí de Màlik-Xah, que era governador de l'Azerbaidjan i l'Arran, es va revoltar i es va aliar als partidaris de Mahmud.

Kilij Arslan (fill de Sulayman ibn Kutalmix) va fugir del seu captiveri i es va dirigir a Anatòlia on va aconseguir ser reconegut sultà per les tribus turcmanes que havien servit al seu pare. Barkyaruq va tenir el suport de la família Nidhamiyya, parents de l'antic visir Nidham-al-Mulk, assassinat per un sectari ismaïlita uns mesos abans (fou l'antecessor de Tadj al-Mulk Abu l-Ghanaim), que el van portar a Isfahan on el van coronar, però les forces lleials a Mahmud van arribar des de l'Iraq i els van obligar a fugir cap a Rayy. Allí es van reorganitzar i el gener del 1093 un exèrcit va marxar contra Isfahan que fou assetjada. Les forces de Barkyaruq van derrotar a les de Mahmud a Barudjird (Luristan) en la carretera entre Hamadan i Ahwaz, passant per Khurramabad (finals de gener). Barkyaruq entrava poc després a Isfahan. Ismaïl ibn Yaqutí d'Aerbaidjan i Arran es va passar al seu bàndol però fou assassinat per instigació de Taj-al-Mulk i de Turkan Khatun.

El febrer del 1093 el visir Taj-al-Mulk fou fet presoner i executat i el poder de Mahmud es va enfonsar. Els Nidhamiyya van fer assassinat a Turkan Khatun i al jove Mahmud. Barkyaruq fou reconegut com a sultà i es va poder enfrontar a altres opositors.

ReferènciesModifica

  • Enciclopèdia de l'Islam