Maketo[1] (del grec μέτοικος, metoikos, «aquell que ha canviat de residència»; metec) és un terme despectiu que en basc s'empra per a designar aquelles persones provinents d'Espanya que han emigrat al País Basc, especialment aquelles que no parlen basc.[2]

Els orígens del terme es troben en la industrialització de Biscaia a finals del segle xix. Els treballadors de les mines sovint venien de fora del País Basc i eren anomenats maketos per part de la població local. L'ús i la connotació negativa de la paraula van ser difós per l'escriptor Sabino Arana (1865-1903), qui sovint és considerat el pare del nacionalisme basc.[3]

Referències

modifica
  1. «Maketoa» (en basc). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 16 juny 2024].
  2. «Maqueto» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: 7 març 2024].
  3. Elorza, Antonio. Un pueblo escogido: génesis, definición y desarrollo del nacionalismo vasco (en castellà). Barcelona: Crítica, 2001 (Crítica contrastes). ISBN 978-84-8432-248-1.