Malês
Malês (del haussa málami, "professor", "senyor"; en ioruba imale, "musulmà") va ser el terme utilitzat al Brasil del segle xix per designar els esclaus negres musulmans. Sovint havien rebut millor formació que els seus amos i, malgrat la seva condició d'esclaus, no eren submisos, sinó molt altius. En la història del Brasil, es van fer famosos per l'anomenada Revolta dels Malês, que va tenir lloc l'any 1835 a Bahia, on eren més nombrosos. També hi havia comunitats malés a Pernambuco, Alagoas i Rio de Janeiro.[1]
 Imatge idealitzada de dos esclaus malês a Salvador  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Religió | islam |
| Geografia | |
| Estat | Brasil |
Història modifica
Desde l'inici de la colonització i fins al segle xix, no hi va haver llibertat religiosa al Brasil. Els que no eren catòlics s'havien de convertir, el que va generar resistència i repressió. Els malés, disseminats per Pernambuco i Bahia en un primer moment, van reaccionar davant aquesta imposició per salvaguardar la seva fe i cultura. Per esquivar el control, els malés van emprar un recurs de resistència espiritual, la dissimulació religiosa. Aquesta ja era utilitzada pels musulmans xiïtes i els teòlegs islàmics l'anomenen al'tagiyya (emmascarar, ocultar, camuflar).[2][3]
Els malés arribaren al Brasil a finals del segle xviii, havent sigut esclavitzats en guerres locals de la regió que ara ocupa el Sudan. Molts foren capturats durant la gihad declarada el 1804 pel xeic fulbe Usman Dan Fodio (1754-1817) contra els hausses. Tot i que en realitat pertanyien grups etnoculturals diversos, al Brasil es van conèixer genèricament com malês o muçurumins.[4] Tot i que van haver de ser batejats, van buscar, encara que amb discreció, preservar la seva religió. Van promoure en secret activitats d'alfabetització i memorització de l'Alcorà. Eren, doncs, bilingües i alfabetitzats en àrab, amb un nivell cultural superior al dels brasilers de l'època, incloent els seus propis amos. Descontents amb la condició d'esclavitud, van organitzar diversos aixecaments, sent-ne el més destacat el que va tenir lloc durant el Ramadà de 1835, a Salvador.[2]
En la descripció de l'historiador Ramos, eren «alts, robusts, forts i treballadors. Portaven, com altres negres musulmans, una petita perilla, de vida regular i austera, no es barrejaven amb els altres esclaus».[5] Per a historiadors com Reis, «la identitat ètnica i una religió combativa van confluir en la mobilització d'esclaus, que va provocar la revolta dels Malés».[6]
Amb la derrota dels rebels, molts van ser condemnats a mort, i d'altres van ser deportats a l'Àfrica per tal de disminuir la seva influència sobre altres negres. Alguns van ser portats a Ajudá (actual Benín), on van ser rebuts per Francisco Félix de Sousa (1754–1849, habitual proveïdor d'esclaus per al Brasil). Dels que van aconseguir fugir, alguns van romandre amagats, mentre que una part va emigrar a Rio de Janeiro. El culte de l'islam va patir una forta repressió després de 1835, reduint les possibilitats d'expansió. Després de la supressió de les revoltes, els cultes malés es van interrompre. Hostilitzats i disgregats entre la població afrodescendent, van començar a perdre la seva identitat i a adquirir nous costums i creences.[7][8]
A Salvador, els malés posteriors a l'aixecament eren artesans, paletes qualificats o mestres. Fins i tot hi havia un diputat i conseller de l'Imperi: el metge bahià Salustiano Ferreira Souto (1814-1877), que, quan va morir, va ser enterrat amb els rituals del seu grup.[2][9]
Referències modifica
- ↑ Oliveira Barros da Cunha, Fawzia. Véus sobre a Rua Halfeld: um estudo sobre as mulheres muçulmanas da Mesquita de Juiz de Fora e o uso do véu (tesi) (en portuguès). Universidade Federal de Juiz de Fora, 2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 História Viva: temas brasileiros, núm. 20, 2004, pàg. 80-85. ISSN: 1808-6446.
- ↑ «Al-Taqiyya, Dissimulation Part 1» (en anglès). Ahlul Bayt Digital Islamic Library, 12-11-2013. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ Martins Mórra, Eunice. O léxico no século XVI: um estudo do idioma brasileiro (tesi) (en portuguès brasiler). São Paulo: Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, 2006-11-07.
- ↑ Ramos, 1961, p. 45.
- ↑ Reis, 2003, p. 545.
- ↑ Reis, 2003, p. 180.
- ↑ Ragip al-Jerrahi, Sheykh Muhammad «A História da Presença Islâmica no Brasil» (en portuguès brasiler). Iqara Islam.
- ↑ «Memória Histórica do Colégio Médico-Cirúrgico da Cidade de Bahia - 1819» (en portuguès brasiler). Universidade Federal da Bahia. Arxivat de l'original el 2017-05-03. [Consulta: 14 agost 2022].
Bibliografia modifica
- Farelli, Maria Helena. Malês, os negros bruxos : o candomblé de origem islâmica, seus magos e seus feitiços. São Paulo, SP: Madras, [1998?]. ISBN 85-7374-240-2.
- Reis, João José. Rebelião escrava no Brasil : a história do levante dos malês em 1835. Ed. rev. e ampliada. [São Paulo, Brazil]: Companhia das Letras, 2003. ISBN 85-359-0394-1.
- Silva, Alberto da Costa e. «Sobre a rebelião de 1835 na Bahia». A: Um rio chamado Atlántico: a Africa no Brasil e o Brasil na Africa (en portuguès brasiler). Nova Fronteira, 2003. ISBN 978-85-209-1581-3.
- Dianna, Eduardo «Salvador em revolta: alguns olhares para a revolta islâmica na Bahia em 1835». Revista Trilhas da História. Universidade Federal do Mato Grosso do Sul [Três Lagoas], vol. 5, núm. 10, 2016, pàg. 145-161.
- Ramos, Arthur. Introdução à antropologia brasileira (en portuguès brasiler). Casa Estudante Brasil, Department Cult, 1961.