Malatestino I de Sogliano
Malatestino I de Sogliano (Sogliano, s. XIV) va ser un noble italià, membre de la Casa de Malatesta, comte de Sogliano.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1334 ↔ 1352  |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Fills | Giovanni II Malatesta |
| Pare | Giovanni I Malatesta de Sogliano |
| Germans | Guglielmo I Malatesta de Sogliano i Rambert I Malatesta de Sogliano |
Va ser fill de Giovanni I, comte de Sogliano,[2] mentre que la seva mare sembla que era algú de la família Della Faggiuola.[3] Orfe de pare des de 1299, està documentat el 1305 en la compra del castell de Strigara, amb els seus germans Guglielmo i Ramberto.[2][3]
Va viure les diverses lluites i enfrontaments entre els Malatesta de Sogliano, adscrits al bàndol dels gibel·lins, i els Malatesta de Rímini, d'adscripció güelfa. El líder dels últims, Malatesta da Verucchio, no semblava que anés d'antuvi en contra seva, però ben aviat van tornar a sorgir diferències i el seu fill, Malatestino dall'Occhio va atacar Sogliano a causa de pertànyer a la facció gibel·lina i haver anat sempre en contra dels Malatesta riminesos. El 1317, després del setge de Sogliano, Malatestino i la seva família s'oculten amb el seu cosí Ramberto, comte de Ghiaggiolo. Amb la seva col·laboració ocupen Forlì i van expulsar-ne Ferrantino, fill de Malatestino dall'Occhio, que n'era el podestà.[4]
Anys més tard, el 1334, Malatestino i el seu germà Ramberto recuperen Sogliano amb l'ajuda de Malatesta Guastafamiglia, i reconstrueixen la seva fortalesa i muralles, a més de recuperar i reconstruir el castell de Strigara. Tanmateix tots dos, encara sense acabar les obres, van ser saquejats el 1358 per una banda d'aventurers alemanys.[4] Va ser l'únic dels germans que va sobreviure i va tenir descendència:[2] es desconeix qui va ser la seva esposa, però si que va tenir un fill, Gianne, i una filla, Malgarita, de la qual no es tenen més notícies.[5] Es desconeix la data de mort, atès que la darrera vegada que se'l documenta és el 1334 i el 1352 es documenta el seu fill en la renovació d'un contracte emfitèutic.[5]
Referències
modifica- ↑ Argegni, Corrado. Condottieri, capitani, tribuni. Corrado Argegni, 1936, p. 146.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Zannetti, Guid'Antonio. Memorie istoriche di Rimino e de' suoi signori (en italià). Bolonya: Lelio dalla Volpe, 1789.
- ↑ 3,0 3,1 Litta, Pompeo. «Malatesta di Rimini». A: Famiglie celebri di Italia (en italià), 1850.
- ↑ 4,0 4,1 Antonioli, Andrea. Ramberto Malatesta, Monografia e catalogo della mostra su Ramberto Malatesta, principe e astrologo (en italià). Cesena: Biblioteca Malatestiana, 2014, p. 34.
- ↑ 5,0 5,1 Tonini, Luigi. Rimini nella signoria de' Malatesti (en italià). vol. 4. Rímini: Albertini e C., 1880, p. 353-354.