Malcolm X
Malcolm X és el nom amb què és conegut Malcolm Little (Omaha, 19 de maig del 1925-Nova York, 21 de febrer del 1965). També se'l coneix com a Àssad Mahmood, Detroit Red, El-Hajj Malik El-Shabazz i Omowale. Va ser portaveu dels EUA del grup conegut com a Nació de l'islam (NOI), fundador de la Muslim Mosque, Inc. i de l'Organització de la Unitat Afroamericana (Organization of Afro-American Unity). El primer dia de la Setmana Nacional de la Germandat, va ser assassinat amb 7 trets mentre feia una conferència al saló de ball Audubon de Manhattan (Nova York).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Malcolm Little 19 maig 1925 Omaha (Nebraska) |
| Mort | 21 febrer 1965 (39 anys) Manhattan (Nova York) |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | Cementiri de Ferncliff |
| Dades personals | |
| Altres noms | Malachi Shabazz |
| Grup ètnic | Afroamericà |
| Ideologia política | Nacionalisme negre i panafricanisme |
| Religió | Islam, Nació de l'Islam i sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, activista pels drets humans, activista polític, autobiògraf, Muslim minister (en)  |
| Activitat | 1954 – 1965 |
| Participà en | |
| 1954 | moviment afroamericà pels drets civils |
| Família | |
| Cònjuge | Betty Shabazz (1958–) |
| Fills | Malikah Shabazz, Gamilah Lumumba Shabazz, Attallah Shabazz, Qubilah Shabazz, Ilyasah Shabazz, Malaak Shabazz |
| Pares | Earl Little i Louise Little |
| Germans | Reginald Little i Ella Little-Collins |
Premis
| |
Signatura  | |
          | |
Biografia modifica
Primers anys modifica
Era fill de Louise Norton Little, advocada i mare de vuit fills, i d'Earl Little, ministre baptista seguidor de Marcus Garvey, líder del nacionalisme negre. L'activisme d'Earl a favor dels drets civils va provocar les amenaces de mort de l'organització partidària de la supremacia blanca, anomenada Black Legion, cosa que va forçar la família a traslladar-se dues vegades abans que Malcolm fes els quatre anys. Malcolm X va tenir una infància dura, marcada per l'assetjament que patia la seua família a causa del seu color de pell. Aquest assetjament per part del Ku Klux Klan va acabar portant a l'assassinat de son pare, la qual cosa va provocar que sa mare fora internada en un centre psiquiàtric i que ell passés quatre anys en un reformatori. Posteriorment, va ser adoptat per una família de Michigan i, als deu anys, va traslladar-se a Boston amb una de les seues germanes.
A Boston, Malcolm va esdevenir un bergant i, el 1946, rep una condemna de vuit a deu anys de presó per robatori a mà armada, dels quals va complir sis i mig a Charlestown, la presó estatal de Massachusetts. Mentre complia condemna, va deixar les drogues i va començar a estudiar per correspondència. Allí es va integrar en la Nació de l'islam (NOI), organització religiosa de caràcter musulmà liderada per Elijah Muhammad.
La Nació de l'islam modifica
El 1953, va canviar el nom de Malcolm Little pel de Malcolm X i es convertí en ministre assistent del temple de Detroit de la Nació de l'islam. Malcolm explicava el perquè del seu nom de la manera següent:
| « | "En adoptar la "X", hom adquirix un cert misteri, una certa possibilitat de poder als ulls d'amics i enemics... La "X" anuncia el que has sigut i el que seràs: exfumador, exbebedor, excristià, exesclau". | » |
La "X" també correspon al cognom desconegut dels esclaus dels quals Malcolm X era descendent, de manera que, en comptes de continuar usant un cognom que segurament va ser triat per un amo d'esclaus, preferia la "X". Aquesta lògica va portar molts membres de la Nació de l'islam a triar els seus propis noms.
A poc a poc, va estenent la influència de la Nació de l'islam per Detroit, Boston i Filadèlfia, i arriba a convertir-se en un dels líders nacionalistes negres més prominents dels Estats Units. Com a líder militant, Malcolm X promovia l'orgull negre (fent costat al Black Power i defensant la creació d'un estat independent negre), l'autosuficiència econòmica i la política de la identitat. Al final, arribaria a convertir-se en un activista dels drets humans i la unitat negra transcontinental de renom mundial. Durant aquesta època, va ser investigat per l'FBI quan es va definir com a "comunista".
Durant el 1954, va ser promogut a ministre del temple de Nova York de la Nació de l'islam. Quatre anys després, es va casar amb Betty X, abans Betty Shabazz, a Lansing, Michigan l'any 1958, després de ser amics durant un any, encara que Betty sospitava que Malcolm estava interessat en el matrimoni. La parella va tenir sis fills: Attallah, Quiblah, Ilyasah, Gamilah Lumumba i els bessons Malaak i Malikah.
Muslim Mosque, Inc., la Meca i l'OAAU modifica
La tensió va augmentar entre Malcolm i la Nació de l'islam. Es va arribar a dir que alguns líders de l'organització havien donat ordres de matar Malcolm. De fet, en l'Autobiografia de Malcolm X, Malcolm reconeix que, a principis del 1963, un membre del Setè Temple li va confessar haver rebut ordres de la Nació de l'islam per assassinar-lo. A finals d'any, coincidint amb l'assassinat de John F. Kennedy, publica un article en què criticava els blancs i la Nació de l'islam ordena que el facin callar.
Mesos més tard, al març del 1964, decideix deixar la Nació de l'islam i fundar una nova organització, la Muslim Mosque, Inc. Després d'això, les seues relacions amb Elijah Muhammad es van tornar cada vegada més volàtils. En aqueixes dates, la revista Life Magazine va publicar una fotografia en què apareixia Malcolm X subjectant una carrabina M1 i fent córrer les cortines per mirar per la finestra. La foto va ser presa en relació amb la declaració feta per Malcolm que es defensaria de les amenaces diàries que ell i la seua família estaven rebent. Agents de l'FBI infiltrats en la Nació de l'islam van avisar els oficials de policia que Malcolm havia estat marcat per ser assassinat (un d'ells havia rebut l'encàrrec d'ajudar a col·locar una bomba en el cotxe de Malcolm).
L'abril d'aqueix mateix any, Malcolm viatja a l'Àfrica i l'Orient Mitjà, on visita la Meca, a l'Aràbia Saudita. Allí comparteix els seus pensaments i creences amb gents de diferents cultures. Des d'aqueix moment, convertit a la branca sunnita de l'islam, Malcolm ja no parlarà només per als afroamericans, sinó que el seu missatge es dirigirà a tota la humanitat. En tornar, deia que s'havia adonat que "podria anomenar germans meus els hòmens rossos d'ulls blaus". Va ser aleshores quan va fundar l'Organització de la Unitat Afroamericana (OAAU), un grup polític secular.
Assassinat i funeral modifica
La nit del 14 de febrer del 1965, hom va incendiar casa seua, però ni Malcolm ni ningú de la seua família hi van prendre mal. Ningú va ser inculpat per aquest crim. Una setmana més tard, el 21 de febrer, a la sala de ball Audubon de Manhattan, Malcolm acabava de començar el seu discurs quan es va produir un incident. Un home va cridar: "Lleva les mans de la meua butxaca!". Els guardaespatlles de Malcolm hi van acudir per veure què passava i un altre home ho va aprofitar per disparar -amb una arma retallada- set trets al pit a Malcolm, que li van causar la mort als 39 anys. Norman Butler, Thomas Johnson i Talmage Hayer van ser condemnats a cadena perpètua per aquest assassinat.
El 27 de febrer del 1965, 600 persones van acudir al funeral de Malcolm a Harlem. Ossie Davis va descriure Malcolm com "el nostre brillant príncep negre". Malcolm va ser enterrat al Ferncliff Cemetery de Harstdale, Nova York.
Filmografia modifica
| Any | Pel·lícula | Director | Personatge |
|---|---|---|---|
| 1992 | Malcolm X | Spike Lee | Denzel Washington |
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Thomas Ward. "Els Estats Units i la fragilitat de la nació", en el seu Resistència cultural: La nació en l'assaig de les Amèriques, Lima, Universitat Ricardo Palma, 2004, ps. 326-348.
- Perry, Bruce. Malcolm: The Life of a Man Who Changed Black America. Barrytown, N.Y.: Station Hill, 1991. ISBN 978-0-88268-103-0.
- Rickford, Russell J. Betty Shabazz: A Remarkable Story of Survival and Faith Before and After Malcolm X. Naperville, Ill.: Sourcebooks, 2003. ISBN 978-1-4022-0171-4.
- Shabazz, Betty. «From the Detroit Riot to the Malcolm Summit». Ebony p. 62–64, novembre 1995.
- Shabazz, Betty. «The Legacy of My Husband, Malcolm X». Ebony p. 172–182, juny 1969.
- Shabazz, Betty. Loving and Losing Malcolm, febrer 1992, p. 50–54, 104–112. «as told to Susan L. Taylor and Audrey Edwards»
- Shabazz, Betty. «Malcolm X as a Husband and Father». A: Malcolm X: The Man and His Times. Trenton, N.J.: Africa World Press, 1990, p. 132–143. ISBN 978-0-86543-201-7.
- Cobb, William Jelani. «Betty Shabazz: Uncovering the Woman Behind the Widow Veil». The Crisis p. 52, March/abril 2004.
- «First Ladies of the Struggle». Ebony p. 122, febrer 1984.
- Malcolm X; with Alex Haley The Autobiography of Malcolm X. Nova York: Grove Press, 1965. OCLC 219493184.
- Nakao, Annie. «A Young Author Looks Back at the Tragedy—and Triumph—of Betty Shabazz's Life». San Francisco Chronicle, 22-02-2004.
- Shabazz, Ilyasah; with Kim McLarin. Growing Up X: A Memoir by the Daughter of Malcolm X. Nova York: One World, 2002. ISBN 978-0-345-44495-0.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- (anglès) Pàgina Web Oficial Arxivat 2006-10-20 a Wayback Machine.
- (anglès) Arxius públics del FBI sobre les investigacions a Malcolm X
- (anglès) Projecte Malcolm X de la Universitat de Colúmbia
- (anglès) Informació de Malcolm X