Malik Raja Ahmad

Malik Raja Ahmad fou el fundador de la dinastia farúquida, probable fill del wazir bahmànida Khodja Jahan que va servir amb el primer sultà bahmànida Ala al-Din Bahman Shah i amb el seu successor Muhammad I.

Va ocupar el càrrec de wazir i va participar en un complot contra el sobirà (vers 1365) organitzat pel nebot del sultà, Bahram Khan Mazandarani. La conspiració va fracassar i Raja Ahmad va fugir a Daulatabad i a la cort del sultà tughlúquida de Delhi Firuz Shah Tughluk, segurament com ambaixador de Bahram Shah, quan Firuz era en campanya a Thatta o Thattha. Per alguns serveis el sultà li va donar la vila de Karwand (Karanda) propera a la de Thalner on es va establir el 1370. Progressivament va engrandir el seu domini; va obligar el seu veí el raja de Baghlana a pagar el tribut degut a Delhi i de fet va quedar sota el seu vassallatge.

En agraïment el sultà el va nomenar sipasalar (governador) de la regió amb centre a Thalner. Va sotmetre al raja gond de Mandla al que va obligar a pagar tribut. El 1382 havia adquirit prou riquesa per esdevenir independent.

Va atacar Gujarat i va annexionar Sultanpur i Nandurbar però Muazaffar Khan de Gujarat va contraatacar i el va assetjar a Thalner fins que va retornar els territoris ocupats.

Va morir el 19 o el 28 d'abril de 1399. El va succeir el seu fill Nasir Khan

Bibliografia

Abu l Fazl, Ain-i-Akbari, Vol. II, traducció de H.S. Jarrett, revisió de J.N. Sarkar, editat per The Asiatic Society, Calcutta, 1949, reimprès 1993.
H. Beveridge, The Akbarnama of Abu'l Fazl, Vol. III, editat per The Asiatic Society, Calcutta, 1939, reimprès 2000
Radhey Shyam, The Kingdom of Khandesh, editat per Idarah-i-Adabiyat-i-Delli, Delhi, 1981