Mallow (en irlandès Mala)[1] és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Cork, a la província de Munster. Es troba a 35 kilòmetres de Cork i és el centre administratiu del nord del comtat.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMallow
Mallow (en)
Mala (ga) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 52° 07′ 52″ N, 8° 38′ 29″ O / 52.131°N,8.6415°O / 52.131; -8.6415
EstatIrlanda
ProvínciaMunster
Comtatcomtat de Cork Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície16,76 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud74 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webmallowtowncouncil.ie Modifica el valor a Wikidata

Nom en irlandès modifica

La forma més antiga del nóm és Magh nAla, que vol dir "planura de les pedres".[1] En l'anglicitsació "Mallow", -ow originàriament representa una reducció d'una vocal neutra, que actualment es pronuncia com una vocal sencera //.[2] En 1975, Mala—reducció de Magh nAla— estava entre els primers topònims irlandesos adoptats per estatut,[3] en la secció de topònímia de l'Ordnance Survey of Ireland.[4][5]

Als Annals dels Quatre Mestres, compilat vers el 1630, Magh nAla hi és transcrit com a Magh Eala, ja que els autors eren de Donegal i no coneixien prou bé els topònims de Cork.[6] P.W. Joyce en 1869 va proposar que en el nom Magh Ealla (sic), Ealla es referia al riu Blackwater, i connectava el nom amb la baronia de Duhallow.[6] El professor T. F. O'Rahilly en 1938 interpretà Magh Eala com a "planura dels cignes".[6] Aquesta etimologia popular s'ha citat sovint i ha provocat que l'oficial Mala es consideri una simplificació gratuïta de Magh Eala.[6] Tanmateix, el nom Mala ha estat usat en irlandès durant més de 300 anys.[1]

Història modifica

S'ha trobat restes d'assentaments prehistòrics a Beenalaght (13.6 km/8.5 miles al sud-oest de Mallow), destacant un alineament de sis menhirs a un turó a l'oest de la carretera de Mallow a Coachford.[7] (grid ref: 485 873, Latitud: 52.035818N Longitud: 8.751181W[8])

Durant la guerra angloirlandesa la vila fou la caserna general de la Milícia del Nord de Cork, coneguts també com a North Cork Rifles. Les casernes del RIC a la vila foren les úniques capturades durant la guerra. Com a represàlia, molts carrers foren cremats per l'Exèrcit Britànic.

Mrs King, esposa de W H King, capità del RIC fou morta durant un atac al seu marit vora l'estació de tren de Mallow. En represàlia, militars britànics i Black and Tans mataren tres treballadors del ferrocarril-Patrick Devitt, Daniel Mullane i Bennett. Aquestes morts provocaren resposta sindical per part de la National Railworkers Union tant a Irlanda com a Gran Bretanya.[9]

Agermanaments modifica

Personatges il·lustres modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Placenames Database of Ireland
  2. Govern d'Irlanda. Gazetteer of Ireland / Gasaitéar na hÉireann. ISBN 0-7076-0076-6. 
  3. «I.R. Uimh. 133/1975 — An tOrdú Logainmneacha (Foirmeacha Gaeilge) (Uimh. 1) (Postbhailte) 1975.» (en (gaèlic irlandès)). Govern d'Irlanda, 22-07-1975.
  4. «Placenames Orders». Department d'Afers de Comunitat, Rural i Gaeltacht. Arxivat de l'original el 2008-04-02. [Consulta: 14 abril 2013].
  5. «The Placenames Commission». Arxivat de l'original el 2007-09-24. [Consulta: 14 abril 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Ó hÚrdail, Roibeárd «Marshmallows». The Irish Times, 01-03-1996, p. 15.
  7. Weir, A. Early Ireland. A Field Guide. Belfast: Blackstaff Press, 1980, p. 113. ISBN 0-85640-212-5. 
  8. «Beenalaght». The Megalithic Portal.
  9. O'Donoghue, Florence. No other law: the story of Liam Lynch and the Irish Republican Army, 1916-1923. Irish Press, 1954, p. 132. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mallow