Manfra

còmic francès influït per l'estil dels còmics japonesos

Manfra és el nom que rep el còmic francès influït per l'estil dels còmics japonesos, o mangues.[1] Aquests còmics francesos troben el problema del purisme dels fans del manga.[2]

Història

modifica

A la dècada del 1990 va aparèixer la primera publicació d'aquesta característica fou Nomad (dels autors francesos J.D. Morvan, P. Buchet i S. Savoia),[3] al número 4 d'una revista creada i publicada per Glénat.[4]

El 2005 es publicaren dos manfres: Dys de Moonkey (estrenat al número de 26 abril 2005) i Dreamland de Reno Lemaire,[5] ambdós publicats a la revista Shonen Collection, editada per l'editorial francesa Pika i la japonesa Kodansha.[6]

Des de 2013 va anar guanyant terreny arribant a ser el 2015 el segon tipus de còmic més venut al mercat internacional.[7]

El 2015 es publicà per primera vegada un manfra al Japó: Radiant de Tony Valente.[8][9]

Des del 2015 se celebra el concurs de manfra Ki-Oon.[2]

Característiques per a l'èxit

modifica

Els investigadors L. Pendarias i A. Pendarias analitzaren els casos d'èxit i va determinar quines eren les característiques que fan aconseguir l'èxit als manfres:[10]

  • Còpia dels codis del manga.[10]
  • Mescla de mitjans de representació del producte.
  • Hibridació: inspiració per a l'estil del manga sense deixar de ser un còmic típicament europeu en el format.[11]
  • Hiperhibridació amb influències molt heterogènies.[12]
  • La publicació en format digital: el còmic digital.[13]

Referències

modifica
  1. Suvilay, 2016, p. 23.
  2. 2,0 2,1 Oulac, F. «Le manga français peut-il sortir de sa niche?». Slate, 20-02-2016 [Consulta: 27 juliol 2017].
  3. Suvilay, 2016, p. 24.
  4. Suvilay, 2016, p. 23-24.
  5. Suvilay, 2016, p. 25.
  6. Suvilay, 2016, p. 24-25.
  7. «Le « manfra » gagne du terrain». Le Parisien, 09-08-2015 [Consulta: 27 juliol 2017].
  8. «Radiant de Tony Valente publié au Japon». ActuaBD, 14-07-2015 [Consulta: 27 juliol 2017].
  9. Levent, Christophe «Les Français, nouveaux rois du manga». Le Parisien, 07-07-2016 [Consulta: 27 juliol 2017].
  10. 10,0 10,1 Pendarias i Pendarias, 2016, p. 59.
  11. Pendarias i Pendarias, 2016, p. 60.
  12. Pendarias i Pendarias, 2016, p. 60-61.
  13. Pendarias i Pendarias, 2016, p. 61.

Bibliografia

modifica