Mani Valeri Màxim Corví Messal·la

Mani Valeri Màxim Corví Messal·la (en llatí Manius Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus Messalla) era un magistrat romà, fill de Marc Valeri Màxim Corví. Formava part de la gens Valèria, una antiga família romana d'origen patrici.

Infotaula de personaMani Valeri Màxim Corví Messal·la
Nom original(la) M'.Valerius Maximus Messalla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
263 aC – 263 aC
Juntament amb: Mani Octacili Cras
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaValerii Maximi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Valeri Messal·la Modifica el valor a Wikidata
PareMarc Valeri Màxim Corví Modifica el valor a Wikidata

Va ser cònsol l'any 263 aC en el segon any de la Primera Guerra Púnica, junt amb Mani Octacili Cras, i als dos cònsols se’ls va donar la província de Sicília. Va fer una campanya brillant i seixanta ciutats de l'illa van reconèixer el domini romà. Els cònsols van signar la pau amb Hieró II, sobirà de Siracusa, que va restar fidel a Roma la resta de la seva vida. Encara que la guerra i la victòria va ser deguda als dos cònsols, els contemporanis van atribuir el mèrit sobretot a Messala, a qui se li va concedir un triomf i també el cognomen Messal·la per haver alliberat Messana del bloqueig. El nom va canviar lleugerament la forma (Messana - Messalla) i va estar present a la família Valèria durant gairebé vuit segles. També va rebre una casa al Palatí, i se li van erigir dos records,[1] una pintura de la seva victòria a la Cúria Hostília, que Plini considera una de les obres millors que Roma tenia en públic,[2] i un disc solar horari (un rellotge de sol) a una columna a la rostra del fòrum.

Va ser també censor l'any 252 aC i va degradar 400 equites a nivell d'eraris per incompliment dels seus deures a Sicília.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 1049-1050. 
  2. Plini. Naturalis Historia XXXV,4,7