Manuel Bardina i Prat
compositor de sardanes català
Manuel Bardina i Prat (Barcelona, 27 de maig del 1915 – ?>1980) va ser compositor de sardanes i un dels fundadors de la revista Serra d'Or.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 maig 1915  Barcelona |
| Mort | segle XX (>1980) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, compositor |
| Gènere | Sardana |
Biografia modifica
Estudià amb el mestre Grau i amb Cassià Casademont. Durant molts anys visqué a Castellbell i el Vilar i treballà a Montserrat[1] en tasques diverses. Manuel Bardina va ser el 1955 un dels fundadors de la revista Serra d'Or,[2] publicació que originalment constava com a "portaveu del Chor Montserratí i revista dels treballadors del santuari".
El seu germà Amadeu Bardina i Prat (de les Joventuts del Partit Comunista de Catalunya) morí al local del CADCI en els fets del sis d'octubre del 1934, amb només 27 anys.
Obres modifica
- El bazar de los juguetes, filigrana musical (1952), amb música de Francesc Vila i Ginferrer i lletra de Jaume Sech i Manuel Bardina
- Himne per als joves d'Acció Catòlica de Montserrat
Sardanes modifica
- Antonieta (1948)
- La bonica "Pepitón"
- Carmeta bonica
- Donzelles de Monistrol
- En Martinet de Montserrat
- Festa de joventut (1954)
- Gentil Maria Dolors
- Maria Pilar
- La més bella de Molins
- Nit de Montserrat, per a cor i cobla, dedicada a l'abat Aureli Maria Escarré
- Palau solitari
- La Pepeta del Borràs (1949)
- El petit Miquelet
- La petita del bar Serra (1946), enregistrada per la Cobla Jovenívola de Sabadell al CD Sardanes santvicentines (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 2004. Ref. 5.1938)
- Petita Immaculada
- Records de Cornellà
Bibliografia modifica
- Manuel Bardina Prat, retrat i breus notes biogràfiques al Carnet del sardanista 899 (10 de gener del 1963) p.5
Notes modifica
- ↑ Xavier Garcia i Soler Memòria i confessió (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992) en fa ressenya des del coneixement personal: en Manuel Bardina havia estat sergent de l'exèrcit república durant la guerra civil espanyola i posteriorment havia menat una existència errant fins que Pere Tarrés el conegué i el recomanà als monjos de Montserrat. Primer va fer de manobre, posteriorment de guarda del monestir. Garcia també rememora una ballada de sardanes feta a la plaça del monestir amb en Bardina xiulant com a únic instrument, i portant el ritme escrupolosament perquè els dansaires poguessin seguir el ball. Garcia també hi conta que pel 1986 va escriure un llibre dedicat a en Bardina (però no se n'ha localitzat cap exemplar en catàlegs de biblioteques)
- ↑ Manuel Bardina apareix citat com a fundador de Serra d'Or en el llibre de Josep Massot i Muntaner Els creadors del Montserrat modern (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1979), que indica que al 1957 encara formava part de la redacció. També surt citat i fotografiat en l'article de Massot La primera etapa de "Serra d'Or", Serra d'Or 591 (2009) p.14-18