Manuela Perea
Manuela Perea, coneguda com La Nena, va ser una cantant i ballarina catalana del romanticisme, a la segona meitat del segle xix, que va actuar regularment al Liceu de Barcelona i va destacar a l'especialitat de dansa espanyola, especialment a l'escola bolera, que en aquella època gaudia de la seva màxima esplendor.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, ballarina |
| Instrument | Veu |
Una de les seves parelles artístiques va ser en Manuel Pérez, que més tard esdevindria director del Teatre Principal, del Liceu, del Circ Barcelonès i del Teatre dels Camps Elisis.[1] En 1859 va actuar al Liceu com a primera ballarina, al costat del coreògraf Ricard Moragas, als seus espectacles Celos y caliá, El carnaval de Venècia i La hija del Guadalquivir.[2] En 1860 va protagonitzar al Circ Barcelonès Soledad la cortijera, amb Àngel Estrella.[3] Era una obra de caràcter "agitanat", amb balls populars andalusos estilitzats, com també, per exemple El zapateado de Cádiz o La rondeña, als que també va actuar i que estaven de moda a Barcelona. Com els altres artistes contemporanis a ella, els alternava amb balls catalans també estilitzats, amb altres d'altres indrets d'Europa i amb la dansa clàssica.
Referències modifica
- ↑ La dansa a finals del segle XIX[Enllaç no actiu] CDMAE, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. (català)
- ↑ Ricard Moragas[Enllaç no actiu] CDMAE, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. (català)
- ↑ Antecedents del flamenc a Catalunya Arxivat 2010-10-03 a Wayback Machine. FlamenCat, portal del flamenc a Catalunya (català)