Maona
La maona fou una forma de societat comercial freqüent en les Repúbliques Marítimes italianes.[1][2] Les maones de la República de Gènova foren especialment importants.
Venezia = Venècia; Genova = Gènova
Estructura
modificaL'estructura d'una maona era la típica d'una societat mercantil. Un cert nombre de socis o parçoners formaven una societat aportant un cert capital. La societat tenia uns objectius concrets (definits amb l'esperança de beneficis) i estava sotmesa a algunes normes (generals o específiques).[3] Les accions rebien el nom de "luoghi".
A diferència d'altres societats únicament mercants (o d'altre tipus, però destinades a afers privats), les maones més famoses estaven relacionades amb aspectes legals de tipus militar o d'administració d'un territori.[4]
Exemples
modificaMaona di Chio e di Focea
modificaMaona Vecchia di Cipro
modificaSocietats similars
modificaA Venècia
modificaA Catalunya
modificaUn cas prou documentat és el de la Coca Sant Climent.
Societats semblants posteriors
modificaImperi britànic
modificaImperi holandès
modificaEspanya
modificaReferències
modifica- ↑ «maóna nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 6 juliol 2018].
- ↑ Carl Ratner. Cooperation, Community, and Co-Ops in a Global Era. Springer Science & Business Media, 15 novembre 2012, p. 112–. ISBN 978-1-4614-5825-8.
- ↑ Germain Sicard. The Origins of Corporations: The Mills of Toulouse in the Middle Ages. Yale University Press, 2015, p. 223–. ISBN 978-0-300-15648-5.
- ↑ Geoffrey Poitras. Equity Capital: From Ancient Partnerships to Modern Exchange Traded Funds. Routledge, 20 abril 2016, p. 238–. ISBN 978-1-317-59102-3.
- ↑ George Finlay. Greece under Othoman and Venetian domination, A.D. 1453-1821. Clarendon Press, 1877, p. 71–.
- ↑ Ernest J King Professor of Maritime History Chairman Maritime History Department and Director Naval War College Museum John B Hattendorf; John B. Hattendorf; Richard W. Unger War at Sea in the Middle Ages and the Renaissance. Boydell Press, 2003, p. 140–. ISBN 978-0-85115-903-4.
- ↑ Robert Fredona; Sophus A. Reinert New Perspectives on the History of Political Economy. Springer, 5 març 2018, p. 20–. ISBN 978-3-319-58247-4.
- ↑ Christopher Wright. The Gattilusio Lordships and the Aegean World 1355-1462. BRILL, 9 gener 2014, p. 158–. ISBN 978-90-04-26481-6.
- ↑ Tirthankar Roy. The East India Company: The World's Most Powerful Corporation. Penguin Books Limited, 15 gener 2016. ISBN 978-81-8475-613-5.
- ↑ Andrew Murray. Contributions to the Natural History of the Hudson's Bay Company's Territories, 1858, p. 191–.
- ↑ Hudson's Bay Company. The Hudson's Bay Company. What is It?.. A. H. Baily & Company, 1864, p. 26–.
- ↑ Albert Jacquemart. Histoire artistique, industrielle et commerciale de la porcelaine: accompagnée de recherches sur les sujets & emblèmes qui la décorent, les marques & inscriptions qui font reconnaitre les fabriques d'où elle sort, les variations de prix qu'ont obtenus les principaux objets connus & les collections où ils sont conservés aujourd'hui. Techener, 1861, p. 331–.
- ↑ Frederik Mari Asbeck (Baron van.). International Society in Search of a Transnational Legal Order: Selected Writings and Bibliography. BRILL, 28 juliol 1976, p. 82–. ISBN 90-286-0016-7.
- ↑ España. Decretos del rey nuestro señor don Fernando VII.: Reales Ordenes, resoluciones y reglamentos generales expedidos por las Secretarías del Despacho Universal y Consejos de S.M. en los seis meses contados desde 1o de julio hasta fin de diciembre de 1824. En la Imprenta Real, 1825, p. 372–.