Obre el menú principal

Marçal Olivar i Daydí (Barcelona, 26 d'octubre de 1900 - 5 de febrer de 1994) fou un erudit i polígraf català.

Infotaula de personaMarçal Olivar i Daydí
Biografia
Naixement 26 d'octubre de 1900
Barcelona
Mort 5 de febrer de 1994(1994-02-05) (als 93 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri del Poblenou 
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Erudit i polígraf
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i va fer cursos de literatura catalana als Estudis Universitaris Catalans amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer,[1] i el 1927 marxà a estudiar amb Joaquim Balcells i Pinto a la universitat de Berlín, on començà a interessar-se per les qüestions d'art. Entre el 1925 i el 1928 col·laborà activament en la col·lecció Els Nostres Clàssics, on edità obres de Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Anselm Turmeda i Ramon Llull.

Entre el 1928 i el 1930 fou lector de castellà a la universitat de Glasgow. Quan tornà a Barcelona fou professor de llengües clàssiques a l'Escola de Bibliotecàries[2] i a la Universitat Autònoma de Barcelona, però fou desposseït del càrrec en acabar la guerra civil espanyola. Tot i així, continuà fent traduccions amb la Fundació Bernat Metge, de manera que entre el 1924 i el 1961 va publicar la traducció del primer volum de la Història Natural, de Plini el Vell, i totes les obres de Plini el Jove, Apuleu i Plaute. El 1952 fou nomenat professor d'història de l'art a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.

És autor d'articles sobre Felip de Malla, les Festes de la Gaia Ciència, la influència de les Ars Dictandi en l'estil de la cancelleria reial, i altres. És un gran expert en ceràmica, col·laborà en la Miscel·lània Puig i Cadafalch amb un estudi sobre ceràmica valenciana i ha escrit també sobre el Museu d'Art de Catalunya (l'actual MNAC), l'impressionisme, Manuel Humbert i altres. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi. La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'elegí membre d'honor el 1990.

ObresModifica

  • Historia del mueble inglés (1949)
  • Notas en torno a una porcelana histórica (1950)
  • La vajilla de Madera y la cerámica de uso en Valencia y en Cataluña durante el siglo XIV (según los inventarios de la época) (1950)
  • La ceràmica trescentista a Aragó, Catalunya i València (Monumenta Cataloniae, 1952)
  • La porcelana en Europa desde sus orígenes hasta principios del siglo XIX
  • Obra dispersa. Llibre en homenatge en el seu 90è aniversari, a cura de Francesc Fontbona i Amadeu J. Soberanas i Lleó, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1991.

ReferènciesModifica

  1. «Marçal Olivar i Daydí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Marés, Frederic «Notas biográficas de los nuevos profesores». Ensayo, 3, 1955, pg 6.

Enllaços externsModifica

  • Biografia al Diccionari d'historiadors de l'art català.