María Matilde Suárez

sociòloga i antropòloga veneçolana

María Matilde Suárez és una sociòloga i antropòloga veneçolana, coneguda pel seu treball etnogràfic sobre costums i tradicions de Veneçuela, especialment entre els waraos.[1]

Infotaula de personaMaría Matilde Suárez
Activitat
Ocupaciósociòloga, antropòloga Modifica el valor a Wikidata

Suárez va formar part de l'equip d'antropòlogues veneçolanes provinents de la Universidad Central de Venezuela que l'arqueòleg d'origen català José María Cruxent va recomanar que s'especialitzessin fent estudis de postgrau a l'estranger. El Departament d'Antropologia que Cruxent havia fundat a l'Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas (IVIC) els va oferir beques amb aquesta finalitat. El grup estava format per Nelly Arvelo, que va fer estudis de doctorat en antropologia a la Universitat Cornell; Erika Wagner, que va anar a la Universitat Yale per ampliar els seus coneixements d'arqueologia; Haydee Seijas, que va anar a la Universitat Tulane per especialitzar-se en antropologia cultural i lingüística, i María Matilde Suárez, que va anar a França per fer-hi un postgrau en antropologia.[1] A París, dirigida per Roger Bastide va preparar la seva tesi doctoral, que va escriure en francès —Étude ethnologique de quatre villages guarao— i va llegir el 1965.[2] El treball de camp previ l'havia fet a partir de 1963.[3]

De tornada a Veneçuela, Suárez ingressa a l'IVIC el 1965. Amb finançament d'aquest institut va revisar, ampliar la seva tesi doctoral feta a Paris i va publicar en castellà la seva monografia: Los Warao: Indígenas del delta del Orinoco (delta de l'Orénoque, territoire Delta Anacuro, Vénézuéla), el 1968.[4]

Entre novembre de 1968 i juny de 1969 va fer una estada a la Universitat d'Oxford, on, dirigida per l'antropòleg Rodney Needham, va analitzar les dades obtingudes en el seu treball de camp en relació a la terminologia del parentiu, les unions matrimonials i els canvis i les va comparar amb dades publicades per autors veneçolans, britànics, prussians i francesos que havien estudiat els waraos des de 1825. Va trobar que, malgrat que el sistema terminològic a penes havia canviat, en aquell grup ètnic hi havia hagut canvis estructurals destacats en comportaments socials en relació al matrimoni, relacions familiars i la descendència.[5] Suárez suposava que els canvis eren deguts a la influència que, en el segle xx, els waraos van rebre de missioners i criolls. De tota manera, va reconèixer la l'existència d'un sistema «matrilocal», que dona drets preferents al llinatge matern.[3]

María Matilde Suárez ha estudiat també la història de l'etnologia del darrer segle a Veneçuela. És coautora, amb Luise Margolies, del llibre Historia de la etnología contemporánea en Venezuela, en el qual consideren dos períodes en la història d'aquesta ciència a Veneçuela. Durant el primer període, que anomenen «dels precursors» i va des de finals del segle xix fins a l'inici de la dècada de 1940, els investigadors enfoquen la recerca des de diverses disciplines, com ara l'arqueologia, la història, la lingüística o l'antropologia física. El segon període, en el qual el treball de camp és fonamental per a la recollida de dades, és el que consideren pròpiament d'etnologia contemporània.[6]

Recerca etnogràfica modifica

  • Los Warao: indígena del Delta del Orinoco (1968)[4]
  • Warao, documental de 1965 que va dirigir ella mateixa; basat en el seu treball de camp, descriu la vida quotidiana dels warao i els seus costums i creences.[7]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Lizarralde, Manuel. «Una historia de la antropología venezolana según Roberto Lizarralde: investigadores de campo entre los pueblos indígenas desde la Colonia hasta 1990». A: Annel Mejías Guiza y Carmen Teresa García (eds.). Antropologías hechas en Venezuela (pdf) (en castellà). Tomo I. Asociación Latinoamericana de Antropología / Red de Antropologías del Sur, 2020, p. 111. ISBN 978-980-18-1452-8 [Consulta: 7 març 2023]. 
  2. «Etude ethnologique de quatre villages guarao (delta de l'Orénoque, territoire Delta Anacuro, Vénézuéla) / par María Mathilde Suárez Méndez ; sous la direction de Roger Bastide - Sudoc». [Consulta: 7 abril 2023].
  3. 3,0 3,1 Roosevelt, Anna C. «The Warao of the Orinoco Delta: A culture of stilt villagers». A: Alexandre Guida Navarro (coord.). A Civilização Lacustre e a Baixada Maranhense (pdf). Sao Luis, Brasil: Queiroz Carvalho, 2019, p. 241. ISBN 978-85-62485-86-2 [Consulta: 8 abril 2023]. 
  4. 4,0 4,1 Suárez, María M. (1968). Los Warao. Indígenas del delta del Orinoco. Departamento de Antropología, Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas, Caracas, Venezuela
  5. Miller, Elmer S. «Terminología, alianza matrimonial y cambio en la sociedad Warao. María Matilde Suárez - Revisión» (en anglès). American Anthropologist, 77, 1975, pàg. 650-651 [Consulta: 7 abril 2023].
  6. Rodríguez Lorenzo, Miguel Ángel «Aportes para una actualización bibliohemerográfica de la investigación etnográfica, etnológica, antropológica e histórico-historiográfica sobre los indígenas venezolanos (A partir de las relaciones elaboradas por Luise Margolies, María Matilde Suárez y Omar González Ñáñez)» (pdf) (en castellà). Anuario GRHIAL Universidad de Los Andes, 12, 2018, pàg. 119-211. ISSN: 1856-9927 [Consulta: 8 abril 2023].
  7. «Warao» (en castellà). Portal del cine y el audiovisual latinoamericano y caribeño. [Consulta: 7 abril 2023].