María de Álava y Arigón
María Blanca Margarita de Álava y Arigón (Madrid, 28 de novembre de 1681-31 de gener de 1761) va ser una noble i erudita espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1681  Madrid |
| Mort | 31 gener 1761 (79 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata, erudita |
Va néixer a Madrid el 28 de novembre de 1681 i va ser batejada a la parròquia de San Andrés. Va ser la darrera dels fills de Tomás de Álava y Arigón, cavaller de l'orde de Sant Jaume i regidor de l'Ajuntament de Madrid, i de Magdalena de la Mata Linares.[1][2] Quan el seu darrer germà, Pedro, va morir el 27 d'abril de 1733, María va heretar els majorats del seu pare a Madrid i Toro, a més dels càrrecs vinculats de regidor perpetu dels ajuntaments d'ambdues localitats, així com d'habitatges al barri de la parròquia de San Andrés i una capella a l'església de San Miguel de los Octoes.[3]
Hom afirma que era una dona molt versada en tota mena d'humanitats com història sagrada i profana, poesia, a més d'escriure perfectament llatí i castellà. A més era molt aficionada a la declamació i a fer algunes representacions teatrals i tocava diversos instruments. Bona part de la seva vida la va dedicar a l'estudi de llibres, una activitat que no va abandonar mai, raó per la qual va assolir molta fama, la qual no va decaure mai.[3] Malgrat tot, no es conserven escrits de la seva autoria.[4]
En l'àmbit personal, va estar casada amb Francisco Antonio Zapata y Carvajal, que va ser regidor de Toro[1] i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.[3][2] Va quedar vídua el 1754,[3] i com no va tenir fills María va instituir com a hereu dels béns i càrrecs de la seva família el seu cosí Francisco de la Mata Linares, cavaller de l'orde d'Alcántara i membre de Consell i Cambra de Castella.[5] Finalment, va morir el 31 de gener de 1761 i va ser enterrada al convent de la Passió, de religiosos dominics, on tenia el seu confessor.[3][5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Roxas y Contreras, José de. Historia del Colegio Viejo de S. Bartholomé, mayor de la célebre Universidad de Salamanca (en castellà). vol. 2. Madrid: Andrés Ortega, 1768, p. 726.
- ↑ 2,0 2,1 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 509.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Díez Canseco, Vicente. Diccionario biográfico universal de mujeres célebres (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta de D. José Félix Palacios, 1844, p. 213-214.
- ↑ Palacios Fernández, Emilio. La mujer y las letras en la España del siglo XVIII (en castellà). Madrid: Ediciones del Laberinto, 2002, p. 91.
- ↑ 5,0 5,1 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes. Diccionario histórico... (en castellà). Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1791, p. 63-64.