María de Ugarte y Saravia
María de Ugarte y Saravia (Madrid, març de 1537 - 22 de maig de 1609), de nom religiós María de San Pablo, va ser una religiosa concepcionista castellana.
![]() Retrat de María de San Pablo, obra de Diego Rodríguez. Museu del Prado, actualment en dipòsit al convent de concepcionistes de Madrid. ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | març 1537 ![]() Madrid ![]() |
Mort | 22 maig 1609 ![]() Madrid ![]() |
Activitat | |
Ocupació | religiosa ![]() |
Orde religiós | Orde de la Immaculada Concepció ![]() |
Família | |
Parents | Ana López de Vivanco y Manrique (neboda) ![]() |
Nascuda Madrid el març de 1537 en una família noble, era filla de Bernardino de Ugarte, aposentador major de l'emperador Carles V, i d'Isabel de Saravia, natural d'Espinosa de los Monteros.[1]
Serví com a cambrera de la reina Isabel de Valois.[1] Després prengué l'hàbit de religiosa i professà, entre 1567 i 1568, al convent de la Concepción Francisca de Madrid, al qual tenia molta vinculació la seva família, la dot d'entrada del qual va pagar la mateixa reina,[2] que la tenia en alta estima i, així mateix, assistí a la cerimònia de professió.[1] Va destacar per la seva virtut i la capacitat de govern, raó per la qual el Consell dels Ordes va encarregar-li la reforma d'un monestir a Corral de Almaguer. Més tard també acabà la fundació del convent de Santa Úrsula d'Alcalá de Henares.[1]
Aquestes actuacions la convenceren del desig de reforma dels monestirs del seu orde. Per això, quan va saber que el cavaller Jacobo de Gracia volia donar les seves casa i església, abandonades pels clergues menors, a una comunitat religiosa, sol·licità que se li concedís la fundació del monestir de religioses concepcionistes recol·lectes,[1] anomenat de San José de Jesús María o també «Caballero de Gracia», que fundà finalment amb la germana Ana de San Antonio, neboda seva.[3] El 5 de gener de 1603 es posà la primera pedra de l'edifici i el jardí i va ordenar unes constitucions per al seu govern, que van ser impreses el 1658.[1] El convent va subsistir fins al segle xix.[4]
Va morir als 72 anys al convent del Caballero de Gracia, el 22 de maig de 1609. Alonso Núñez de Castro n'escrigué una vida descrivint-ne les virtuts.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 4. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1791, p. 43-44.
- ↑ Obras de Pedro Laynez (en castellà). Madrid: CSIC, 1951, p. 16.
- ↑ Núñez de Castro, Alonso. Exemplar de perfección ideado en las ilustres vidas de las venerables madres María de San Pablo y Ana de San Antonio... (en castellà). Madrid: Andrés García de la Iglesia, 1658.
- ↑ Castellanos de Losada, Basilio Sebastián (dir.). Biografía eclesiástica completa (en castellà). vol. 29. Madrid: D. Alejandro Gómez Fuentenebro, 1868, p. 586-587.