Marbode de Rennes

Bisbe de Rennes del segle XI

Marbode de Rennes (Angers, 1035-1123) fou un hagiògraf, himnòleg i poeta francès. Va ser ardiaca a Angers, França, i posteriorment professor catedralici i bisbe de Rennes (1096-1123), a Bretanya.[1]

Plantilla:Infotaula personaMarbode de Rennes
Nom original(fr) Marbode Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1040 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Angers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1123 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Angers (França) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Rennes
1096 – 1123
← Sylvestre de la Guerche (en) TradueixRothalde (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, poeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Marbode va néixer prop d'Angers, a Anjou, probablement a mitjans de la dècada de 1030. Va ser educat a Angers i almenys part dels seus primers ensenyaments les va rebre de l'ardiaca i mestre de la localitat Rainaldus (mort al voltant de 1076), que al seu torn hauria estat deixeble de Fulbert de Chartres. Diversos dels membres de la família de Marbode formaven part del seguici del Comte Folc IV d'Anjou. mestre de l´escola catedralícia.[2] Fou nomenat bisbe de Roazhon el 1096.

Les obres en llatí de Marbode van ser reconegudes en vida. Sigebert de Gembloux va elogiar l'estil intel·ligent del vers de Marbode, aproximadament entre 1110-1125.[3][4]

Compta amb una variada obra en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili, la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d'himnes i d'odes i alguna sàtira, reconegudes posteriorment a la cort de Geoffroi II Plantagenet. Considerat com un dels poetes més grans del segle xii, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis, que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d'una seixantena de pedres precioses, i que al segle xiv s'havia traduït al francès, el provençal, l'italià,[5] l'irlandès i el danès, sent la primera obra impresa de Marbode.[6][7] A Liber decem capitulorum recull una sèrie de consells pels practicants del cristianisme.

Referències

modifica
  1. Ott, Michael. «Marbodius». The Catholic Encyclopedia, 1910. [Consulta: 15 juny 2024].
  2. Lurio, Melissa B. «A Proposed Genealogy for Marbode, Angevin Bishop of Rennes, 1096-1123». Medieval Prosopography, 26, 2005, pàg. 51–76. ISSN: 0198-9405.
  3. Luscombe, David «Review of Scholastic Humanism and the Unification of Europe. Vol. I: Foundations». The English Historical Review, 112, 448, 1997, pàg. 945–947. ISSN: 0013-8266.
  4. Antonella, Degl'Innocenti, «L'opera agiografica di Marbodo di Rennes» (en italian). Medioevo latino / Biblioteca, 1990, pàg. 78-80.
  5. Milani, Matteo. ««Trattato de le vertudiose pietre». Un lapidario medievale tra latino e volgarizzamenti italiani» p. 109-149. Carte Romanze, 2015. [Consulta: 16 juny 2024].
  6. Marbode, Bishop of Rennes. Libellus de lapidibus preciosis (en latin). Per Hieronymu[m] Vietorem, Philouallem, 1511. 
  7. Kozodoy, Maud «Medieval Hebrew Medical Poetry: Uses and Contexts». Aleph, 11, 2, 2011, pàg. 213–288. DOI: 10.2979/aleph.11.2.213. ISSN: 1565-1525.